Pregunta: Amb quines sensacions deixa el càrrec, tristesa, enuig, ressentiment o potser més alleujat?
Resposta: Jo diria que de tristesa perquè la campanya en tots els aspectes ha estat nefasta i teníem molta il·lusió en aquest retorn a Primera Catalana. Des del primer dia que vam començar a treballar, tot han estat revessos i adversitats i no s’ha pogut redreçar el rumb. Al final tots ens vam quedar amb el més recent i crec que és injust perquè la junta ha treballat quatre anys de forma persistent i sense descans.
P: Quan es va fer càrrec de la presidència pensava que tot seria tan complicat?
R: La veritat és que en fer-me
càrrec del club no em vaig plantejar si seria fàcil o difícil, simplement es va intentar amb tots els membres de la junta plasmar les nostres idees per a fer créixer el club. Les dificultats van lligades al funcionament esportiu, els anys que hem competit bé tot ha estat més fàcil, per contra aquesta temporada ha estat nefasta i molt difícil de gestionar, molta gent s’ha tirat del vaixell, principalment jugadors, per això vull agrair als que s’han quedat el seu compromís amb el club.
P: Viure i treballar lluny de Tortosa ho ha fet més complicat?
R: Està clar que el fet de no viure a Tortosa ho dificulta més i al final, després de quatre anys i amb una filla que es va fent gran i necessita la teua atenció, ho fa més complicat tot. Sens dubte vivint a Tortosa podria fer més fàcil una sèrie de gestions que no és el mateix realitzar en persona que per telèfon o whatsapp, però quan ha calgut m’he desplaçat, ja que per la meua professió puc combinar-ho.
P: Ha tingut suficient suport i ajuda a la junta directiva?
R: La junta ha realitzat una gran feina aquests quatre anys, he tingut sort de treballar amb persones que s’han desviscut pel bon funcionament del club, i han sacrificat moltes hores de la seua vida privada i les han dedicat al club desinteressadament.
P: L’ascens de la passada temporada ha estat el millor record desta etapa com a president?
R: Està clar que un ascens és la culminació d’uns objectius que teníem els membres de la junta des del primer dia i després de tant esforç, és el millor record per a qualsevol aficionat.
P: Amb l’experiència acumulada, pensa ara que tornar al CD Tortosa a Tercera Divisió és més una utopia que un somni realitzable?
R: Aquesta és malauradament la realitat, per molts factors arribar a Tercera, per la nostra situació geogràfica i l’escassa massa social de què disposem, és molt difícil, ja que es necessita un pressupost molt elevat per a competir amb els clubs de Barcelona.
P: Un exjugador i soci del CD Tortosa em va comentar que el problema de l’entitat era que a cap dels grans empresaris de la ciutat li agradava o motivava el futbol, fins a quin punt està d’acord amb aquest comentari?
R: Després d’estos anys per desgràcia arribo a la mateixa conclusió.
P: Durant aquests anys s’ha sentit defraudat per part de moltes perones?
R: Doncs sí, el dia de l’ascens moltes promeses de col·laboració i copets a l’esquena es van quedar al bagul dels records la setmana següent. Fins i tot a vegades algunes persones per a no desdir-se de les seues promeses han optat per ni contestar el telèfon, i això em porta a la conclusió que només pots confiar en els que estan en els mals moments, que per sort també n’hi ha hagut. Com a anècdota, al dia següent de la meua dimissió, vaig rebre la trucada d’un entrenador del territori per a donar-me suport i la veritat és que em va fer il·lusió i demostra que més enllà de la rivalitat hi ha gent amb uns valors que cada dia es troben més a faltar.
P: És de domini públic la falta de sintonia entre responsables del primer equip i futbol base, ha representat un obstacle per a gestionar el club?
R: Des del primer dia, com bé dius, ha existit aquesta problemàtica, i des de la meua posició no puc negar que la sintonia no ha estat la millor, ni la que m’hauria agradat. Per la meua part sempre he dit que el futbol base és imprescindible que cresca, ja que l’aportació per al primer equip és fonamental. Potser no he sabut transmetre el meu pensament o no han volgut entendre’l, i crec que aquesta manca de sintonia ha anat en perjudici del club, i això és molt trist.
P: Abans era una il·lusió i privilegi jugar al primer equip, tan difícil és conscienciar els joves del que representa portar aquesta samarreta?
R: Malauradament sembla que esta il·lusió s’ha perdut, en estos quatre anys he viscut situacions tan pintoresques, per a dir-ho d’alguna forma, que fan reflexionar sobre el futur de la base, com ara jugadors que no volen anar amb el primer equip a entrenar i jugar, que tot just si no juguen marxen a altres clubs, i sense entrar en el tema dels progenitors, que són en molts casos i des del meu punt de vista, un obstacle per al creixement del jugador. La feina del coordinador i tècnics del futbol base és complicada perquè gestionen els jugadors i també haurien de fer-ho amb els pares.
P: És impossible tornar enrere, però si pogués tenir aquesta possibilitat canviaria algunes de les decisions que s’han pres aquesta temporada?
R: En una temporada tan nefasta, és clar que canviaria moltes coses, les adversitats han estat contínues en tots els aspectes i relatar-les totes seria molt llarg, però entenc que si parlem tan sols de l’esportiu, podria dir-te que evidentment hauria aguantat l’entrenador d’inici de temporada i canviaria la confecció de la plantilla.
P: Quan es fa càrrec del club una nova junta directiva, acostumen a produir-se crítiques a les anteriors, el preocupa que després de tanta feina i esforç es repetisca la història?
R: Sempre que les crítiques siguen contrastades les trobo lògiques, jo soc molt autocrític i per això entenc el disgust del soci. M’agradaria poder rebatre les crítiques i analitzar amb els crítics els errors comesos. Jo com a soci estaria molt decebut per la temporada i entenc que el primer equip ha fet números lamentables.
P: Molts presidents no han tornat pel municipal Josep Otero, farà el mateix?
R: Per motius familiars i de treball el que resta de temporada no podré veure molt l’equip, però l’any que ve el tornaré a seguir, són molts anys fent-ho i no hi ha motiu per a no fer-ho.
