Demà no serà un dissabte qualsevol. Demà, com cada 20 de novembre, se celebra el Dia Internacional dels Drets dels Infants. No és una data escollida a l’atzar, sinó que és la data en què l’Assemblea General de l’ONU va aprovar la Declaració dels Drets del Nen l’any 1959. Esta declaració, però, no era suficient per protegir els drets dels infants i no tenia caràcter vinculant. Després de gairebé deu anys de negociacions amb governs de tot el món, ONGs i altres institucions, es va acordar el text final de la Convenció sobre els Drets dels Infants, el 20 de novembre de 1989.
És un dia especial i crec que és oportú fomentar, donar a conèixer i sensibilitzar la ciutadania sobre els drets dels nens i les nenes perquè, a parer meu, hi ha poques coses més importants que protegir els infants contra les violències diverses que han patit i pateixen alguns d’ells.
La Convenció dels Drets dels Infants, té un total de 54 articles que fan referència a la no discriminació, sense fer cap distinció per raó de sexe, idioma, religió, opinió, origen nacional, ètnic o social, posició econòmica, impediments físics, naixement o qualsevol altra condició del nen o nena i de la seua família. El seu benestar i educació s’han de considerar per damunt de qualsevol interès que pugui haver-hi. S’hi defensa el dret dels nens a expressar la seua opinió i a ser escoltats en tots aquells temes que tinguin a veure amb ells i elles i en procediments judicials o administratius que els afectin; i la protecció dels menors davant de diferents situacions, com maltractaments, separació dels seus pares i mares, en cas d’acollida o adopció, de les noies i nois refugiats, dels que tenen alguna discapacitat … També s’hi reivindica el dret de l’infant al descans i l’esbarjo, al joc i a les activitats recreatives pròpies de la seua edat i a participar lliurement en la vida cultural i en les arts.
Aturem-nos a l’article 41: els drets de la infància, a més d’estar recollits en aquesta convenció, poden estar-ho en lleis internes d’un Estat i a les lleis internacionals que l’Estat en qüestió hagi signat i, en conseqüència, als infants se’ls aplicarà la llei que sigui més adient i satisfactòria. És per això que vull parlar de la llei que vam aprovar al Congrés dels diputats el passat mes de juny, després de moltes hores de feina, de debat, d’acords i desacords entre diversos grups parlamentaris: la Llei orgànica de protecció integral a la Infància i l’adolescència davant la violència (i també coneguda popularment com a Llei Rhodes).
Es tracta d’una llei que és un gran avenç, però que és insuficient i que té alguns aspectes que cal millorar encara. Tot i això, com que habitualment m’agrada veure el got mig ple, voldria destacar-ne uns quants temes importants.
En primer lloc, la prescripció dels abusos sexuals a menors, que no començarà a comptar fins que la víctima compleixi 35 anys, que fins ara prescrivia als 18 anys. També queda legislada la prohibició dels nus integrals i exploracions genitals o altres proves invasives per a la determinació de l’edat de les persones migrants menors d’edat, que fins ara es feien, vulnerant totalment els drets dels nois i noies que ho patien. D’altra banda, també queda prohibit l’ús de la contenció mecànica als centres de protecció a la infància i l’adolescència. També s’elimina la falsa síndrome de l’alineació parental. Encara que per alguns de nosaltres pugui semblar una obvietat, fins ara la ciutadania no teníem el deure de denunciar qualsevol indici de violència a la infància, i ara això queda incorporat a la llei. A més a més, també aborda la interseccionalitat, el bullying i, preveu mecanismes per detectar i castigar la violència contra col·lectius vulnerabilitzats i la violència a través de les xarxes socials. D’altra banda, la llei, també reforça el dret dels infants a ser escoltats i que donin la seua opinió, i també, inclou la protecció dels nens i nenes sense cura parental, els que estan dins del sistema de protecció.
En definitiva, amb esta llei, les nenes, els nens i adolescents s’han de sentir més escoltats, protegits i, sobretot, defensats davant de qualsevol violència.
Demà, serà un bon dia per recordar i reivindicar quins són els drets dels infants i avui, demà i cada dia és un bon dia per protegir-los, defensar-los i cuidar-los, per tal que no pateixin cap mena de violència ni vulneració dels seus drets. Com deia Artur Bladé i Desumvila, gran memorialista de l’Ebre, “som el que ens va fer la infància”.
