Aquests dies surt publicada la darrera obra del divulgador científic i matemàtic Marcus du Sautoy, anomenada El que no podem saber. Marcus, en una entrevista promocional del seu llibre en un mitjà de comunicació d’àmbit peninsular, afirma amb una certa contundència i raó: que les persones que dominin les matemàtiques dominaran el món. El cert és que no li falta raó i podem assegurar sense cap dubte que així serà o fins i tot, essent un poc atrevit, actualment ja està succeint. D’exemples n’hi ha molts en el dia a dia que confirmen aquesta afirmació de Marcus du Sautoy.
Primer de tot, per a entendre realment què vol expressar aquest divulgador científic, hem de saber que les matemàtiques són el llenguatge universal. És a dir, per a fer-ho més fàcil i entenedor: 1+1=2 aquí, als Estats Units, a l’Índia, al planeta Venus o a la galàxia Andròmina. El segon, que hem de tenir ben clar de les matemàtiques com a ciència és que la seva missió és cercar les lleis o patrons que es donen en la naturalesa i donar-li una expressió algebraica, i, per tant, com a llenguatge universal, tot es pot expressar en fórmules analítiques o algebraiques mitjançat l’ús de variables qualitatives o quantitatives. Un cop trobada la fórmula o el patró, llavors entren els ordinadors i programes informàtics que en mil·lèsimes de segons processen la informació.
“Les matemàtiques, com a ciència, tenen la missió de cercar les lleis o patrons que es donen en la naturalesa i donar-li una expressió algebraica, i, per tant, un llenguatge universal”
Per exemple, cada cop que contestem un qüestionari insignificant de qualsevol entitat financera o d’assegurances, vulnerant o millor dit esquivant totalment la llei de protecció de dades per part d’aquestes entitats, aquesta informació, que els consumidors donem sense cap importància i descuit, es transforma en variables qualitatives que
després es poden transformar en quantitatives. I un cop arribat fins aquí, processar les dades per a saber les teves preferències, gustos i defectes és qüestió de segons. Saben perfectament quins tipus de productes et poden oferir i quins no et poden vendre. Sabent al que contestaràs que sí i al que diràs que no. Saben si ets un bon client que han de cuidar o algú que han d’enviar a la competència ràpidament. Coneixen al final de tot com els teus estalvis han de disminuir, incrementant els seus beneficis. I tot legalment i amb el vistiplau dels nostres governants. Aquests darrers, més preocupats per ampliar els seus currículums en màsters que no pas de legislar per a la defensa del ciutadà. Al cap i a la fi, sempre podran dir que no et van obligar a res. La qual cosa és certa mentre no es demostri el contrari.
Aquest és un exemple particular del poder que tenen les matemàtiques avui en dia. Però podríem ficar molt més, depenent de la branca de les matemàtiques a què facis referencia: àlgebra, estadística, combinatòria, etc. El funcionament dels preus de les accions de la borsa i els algoritmes informàtics caçadors de patrons per a descobrir quines accions hem de comprar o vendre. I no cal dir-ho, els resultats electorals o per què el PP guanya a l’Espanya profunda, inculta i rural o ERC a la Catalunya més pobra, mísera i rural, amb molta diferència sobre la resta. La veritat és que existeixen uns patrons en la vida real i en la naturalesa que amb una simple observació pots perfectament preveure el futur. Segurament, Newton tenia raó en la seva física determinista, i amb permís d’Henri Poncairé, i la seva teoria del caos, podem afirmar que el pròxim president de les Espanyes no serà un tal Mariano sinó un Albertito. Això sí, sempre podrem cantar que els carrers seran nostres.
