Després d’una campanya electoral que ara recordo i penso… com m’ho vaig fer per superar-la? Suposo que tants actes, tantes entrevistes, debats, … no donen temps per pensar en el vertigen que pot suposar el fet de presentar-se a unes eleccions municipals. Eleccions municipals on mai hauria imaginat presentar-me i menys de número 1.
Dia de les votacions amb mil sensacions recorrent el cos, però sense saber ben bé per què. Arriba la nit al Centre Social Lo Maset amb moltíssima gent, amics i amigues, família, gent afí, menjar i beure, companyes amb els ordinadors actualitzant el recompte… Que sí, que no, que sí… que sí, Dayana, que entrem! En aquest moment no sabria descriure el que vaig sentir, alegria per entrar, ens havíem esforçat de valent però, al mateix moment, vaig ser conscient que entrava com a regidora a l’Ajuntament del poble i tot el que significava.
Gent que havia confiat en nosaltres sense quasi conèixer-nos, el que podrien esperar, la responsabilitat de la situació… D’allí una trucada, Ràdio Delta per posar-me en directe per haver entrat una regidora de la CUP per primera vegada a l’Ajuntament de Deltebre. No recordo ni què vaig contestar entre l’alegria, la sorpresa, el cansament que pareixia que sortia tot de cop, però sobretot il·lusió!
Comencem la legislatura amb tota la il·lusió per a poder treballar en tot allò que creiem positiu per millorar el poble i la vida de la gent que hi vivim. Aquesta il·lusió i ganes no han canviat i continuem lluitant per tot el que creiem, però (aquí la raó d’aquesta carta) arriba la decepció.
Decepció de veure el que m’he trobat a l’Ajuntament un cop dins. No parlaré de les coses que estan bé o malament o que poden millorar, però sí que em veig amb la responsabilitat d’explicar tot el que he vist.
Primers plens municipals, il·lusió, treball de moltes hores preparant-ho, nervis, també nervis, i t’adones que… un dels regidors es passa el ple llegint el diari al mòbil (ampliant-se la lletra per veure-hi millor), com si res, entre explicació i explicació dels punts a votar. Decepció, com pot ser si representa una part del poble?
Passats uns plens, un altre… amb la tauleta es dedica a mirar plànols de cases al mig del ple. Decepció, com pot ser si representa una part del poble?
Van passant els plens millor o pitjor… però quasi ningú fa oposició. Vull remarcar que quan dic fer oposició no em refereixo a portar la contrària a tot, però com a mínim treballar-se els punts, argumentar per què sí o per què no.. Començant per assistir a les comissions informatives que, de fet, en aquests anys a molt poques hi han assistit tots. Com pot ser si representen una gran part del poble?
Passen els plens i penses… entenc que la gent no puga assistir a alguns plens puntualment, ja que podem tenir feines, urgències, etc. però si a la majoria no s’hi pot assistir i per tal de donar importància a la gent que us ha votat, potser si un regidor no pot assistir-hi, hauria de deixar pas a una altra persona i donar valor a un vot perquè aquest vot representa una part de la població que aquesta legislatura heu deixat perdre.
Decepció en veure que hi ha punts, per nosaltres més o menys motivadors, però tots tenen importància i us ho empreneu entre riures i acudits; que si treure les ovelles a menjar-se l’herba, que si haurem d’agafar “carretons”, que si pardals, que si poc afinats…
Una decepció darrere l’altra en veure que molts representants es prenen la política municipal com un dia a dia sense més importància, tenint en compte que part de la gent els ha votat i ha dipositat la confiança en ells. Que si un ja passa perquè és a prop de jubilar-se, que si l’altre no vol fer-se de mal veure i barallar-se perquè igualment tot s’aprova, que si l’altre només fa advertències del bé i el mal… I què heu vingut a fer en aquesta legislatura? Suposo que aquesta pregunta no soc l’única que me la faig i no m’agrada arribar a la resposta de només “cadires”.
No obstant tot el que he explicat, aquesta decepció l’únic que fa és enfortir-nos per continuar treballant per millorar el nostre municipi i la vida de les persones que hi vivim, perquè per a això hem vingut de manera transitòria.
Ara se’m coneix com a política perquè soc regidora, però NO soc política de professió ni vull ser-ho. Per mi, fa molts i molts anys que ho soc, des del primer dia que vaig sortir al carrer a defensar injustícies perquè la política també és carrer i no escalfar cadires.
