No són déus

L’Admirat escriptor José Luis de Vilallonga afirmava que, a més del sexe i els diners, s’havia d’incloure la vanitat com a peces fonamentals que influïen els polítics, el clero, militars, i tutti quanti.

Jo afirmo, des de l’experiència que donen els anys, que la vanitat és el més important. L’Església, dintre del seu pragmatisme, inclou la supèrbia com al primer dels set pecats capitals. L’ésser humà, quan ja té molts diners, busca el sexe, però a mesura que passen els anys cau al pecat de la vanitat i posa aquest com el primer de tot.

Veiem la pretensió absurda de voler titulacions acadèmiques i màsters, que reforcen les paraules del Marquès de Castellvell. La luxúria i l’avarícia queden lluny dels paràmetres actuals.
Alguns jutges estan molt pagats d’ells mateixos, es consideren éssers superiors. S’arroguen una infal·libilitat passada de moda, que ni el Papa menciona últimament. Han de tocar de peus a terra i pensar que ni els Prínceps de l’Església són sants i alguns cops cauen en pecats de l’avarícia i la luxúria.

Els jutges i magistrats tampoc tenen un plus d’honradesa per la seva professió. Són persones a qui se’ls ha donat la gràcia de jutjar els seus semblants, però sense oblidar que es tracta de justícia humana, no divina. No tenen facultats per perseguir persones per les seves idees i empresonar-los sense tan sols un judici.

Penso que tot el sistema polític espanyol està viciat des del seu origen i tot emparat en una norma fonamental dita Constitució i que està sobre un pantà. Un cap d’Estat anomenat l’any 1968 per un dictador, que es va permetre el luxe de reinventar un rei i oblidar el legítim, a més de nomenar-lo cap de les forces armades, que no té responsabilitat, a qui no s’aplica la igualtat de gèneres, ha de garantir la unitat d’Espanya, i el més gros, ha d’actuar com a moderador i àrbitre. Vostè està posat ha dit per un dictador i si tingués alguna cosa de democràtic, se sotmetria a un referèndum. Cal recordar-li que l’any 1931, el rei va fugir perquè la majoria va votar república.

Encara sort que la justícia europea potser posarà les coses al seu lloc. Els governs no estan enganxats a la cadira, igual que tothom.

Jordi Casanova Giner
Jordi Casanova Giner
advocat i escriptor aficionat
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 3 =

Últimes notícies