Ambaixadors ebrencs a Romania

escriptor

Ara que tenim president de la Generalitat i govern, no sé si la tropa del 155 permetrà que es torni a posar en marxa el Diplocat i que tornin a obrir-se les delegacions que la Generalitat tenia a l'exterior, tot tancat i barrat per obra i desgràcia d'aquest numeret de la Constitució.
Però no cal patir, perquè en aquest país nostre, en què també en el camp de la cultura ens ho hem hagut de fer tot, sempre hi ha (i sort en tenim) persones de bona voluntat i millor saviesa que, amb aquests atributs, supleixen amb escreix les prohibicions oficials, que intenten reduir la nostra expansió creativa a un folklorisme tronat i inexistent.


Ara mateix -i de fa anys-, en aquest terreno de l'Ebre hi ha dos personatges, d'aquests que es porten l'oli, culturalment parlant, que exerceixen, sense que ningú els hagi nomenat (i fan molt bé) com d'ambaixadors de l'Ebre, que és com dir de Catalunya, a Romania, aquest país de l'Est europeu que tant va patir la bota militar comunista de Ceaucescu i que tants immigrants ha portat cap a nosaltres.


Aquests dos ambaixadors de la catalanitat ebrenca són els meus admirats amics Eduard Sánchez, de la Ràpita, amb el seu vendaval de llibres i articles amunt i avall, i el prestigiós ceramista Joan Panisello, de Jesús (Tortosa), els quals s'han fet un tip de viatjar a Romania, capital i regions diverses, entaulant unes relacions i amistats literàries i artístiques que han projectat el nom i l'esperit de Catalunya -i amb ell, el de l'Ebre- a unes altures que potser ni el més preparat dels nostres diplomàtics seria capaç d'assolir.


I és que quan tot allò que és local és autèntic, esdevé tot seguit universal. I així es transfereix el coneixement i la joia de viure: donant i rebent. Justament, en aquest sentit, Panisello -que gaudeix d'un immens i merescut reconeixement a Romania per la quantitat d'activitats de tot ordre que ha arribat a fer-hi (exposicions, cursos, conferències, il·lustracions de llibres d'autors romanesos, com Coman Sova i Ioan Barbu, i peces seves aquí i allà)- escrivia, evocant aquest país: “Romania ens inspira. El seu clima, el seu riu, els seus arbres immensos, les seues muntanyes, els seus monestirs, la seua gent... Hem conviscut a diari amb una vintena d'artistes amb els quals hem compartit inauguracions, exposicions, excursions. I no cal dir que sortir del país a “donar” i a “rebre” enriqueix la vida dels humans”.  I tot això -al llarg de 50 anys pastant fang dels llims de l'Ebre que tenia tan a prop-, "al costat de la meua estimada Joana", havent conegut milers d'espècimens humans de tota raça i condició, tot això fa que, com deia Francesc Pujols dels catalans que anessin pel món amb aquest esperit de fraternitat, tinguem, com aquell que diu, els gastos pagats. 


De manera similar, el cronista i carter rapitenc (ja jubilat) Eduard Sánchez, amic de llargs anys (del 1978, arran de la tragèdia dels Alfacs), enamorat de la geografia mundial, amb antecedents familiars en el seu oncle Tiano (ni més ni menys que Sebastià Juan Arbó), a qui portava les cartes els estius al xalet de la platja del Suís. 


En la seva ànima distribuïdora, l'Eduard, quan viatja a Romania (dos cops l'any, com a mínim), transporta en el seu bagatge llibres catalans per omplir les biblioteques romaneses i veure si hi ha algú que pugui traduir-los. Es veu que hi som tots: autors d'abans i d'ara, i fins i tot jo mateix, que ja em faria gràcia, algun dia, llegir-me en romanès. 


Memorables Homenots del Sud, Panisello i Sánchez! Sou l'alegria d'aquests costers natals i l'exporteu allà on aneu, amb aquest parlar expeditiu i sincrètic que us caracteritza i que, encara que no l'entenguin, deu fer les delícies dels soferts, calmosos i ortodoxos transsilvans.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article