Multiplicar

Creatiu, emprenedor i cap de llista de Partit Demòcrata d'Amposta

Si mirem només per nosaltres quan col·laborem, sumarem, si mirem pel bé comú, multiplicarem. Una frase per a emmarcar la reflexió sobre la col·laboració entre ciutats, l'entesa entre les persones, o sumar esforços per a fer alguna cosa millor. Clarament col·laborar sempre és positiu, i si hi ha bona entesa es potencia l'acció. El que passa és que molts cops es col·labora només per a sumar, per a fer una foto o per a mostrar normalitat. Això es veu molt quan hi ha administracions de diferents colors en diferents nivells. Per exemple, ajuntaments amb consells comarcals o diputacions. Col·laboren perquè no els queda més remei, per finançament o perquè així els ho marca la llei. Es queden amb una suma simple. Superficial.


Quan parlo de multiplicar és perquè s'ha d'afegir un element amb més càrrega de profunditat que és l'element de l'actitud. L'actitud de creure en el que es fa. L'actitud de ser una terra que no viu en la queixa contínua, sinó que busca la manera de sortir-se'n. L'actitud de ser els millors en allò que sabem fer bé. L'actitud de créixer i criar aquí als nostres fills. L'actitud d'adaptar-nos, potser fent més esforç que en altres contrades, al món que ens envoltarà en els pròxims anys. L'actitud de crear i retenir el talent, que n'hi ha, i molt. 
L'actitud que mostren algunes de les nostres empreses. Empreses que estan dins de les 1.000 empreses europees que creixen més ràpid segons Financial Times. De 137 empreses espanyoles, dues, sí,  dos, two, són d'Amposta. I una d'elles repeteix aquest any. Aquesta és l'actitud. Superació, cultura de l'esforç, visió, innovació... Estic segur que aquestes empreses han desaprès molt després de la crisi, s'han reinventat.


És més fàcil aprendre que desaprendre. El món ha passat de complicat a complex, d'estàtic a volàtil, de concret a ambigu i de cert a incert. Com a territori hem de desaprendre molt del que en teoria era correcte fa uns quants anys. Hem de buidar els axiomes i les formes de fer que han funcionat durant anys i panys, i canviar-los per altres. Entrem en un món de canvi constant. N’és un exemple clar la duració de la feina, si abans els nostres pares treballaven en una feina tota la vida, nosaltres, de mitjana treballarem en 7 llocs diferents, i els nostres fills, en 7 projectes alhora. Es creu que el 2027 un 70% de les persones que treballaran seran autònomes. Clarament necessitem una nova regulació per a aquest col·lectiu i adaptar el món del treball a aquesta circumstància.
És aquí on entrem els nous polítics, i ara no em vull mirar massa el melic, hem d'aportar i pensar en el bé comú, fent el millor per les nostres terres. Perquè les nostres terres ho necessiten.


I segur que ens equivocarem. Però també és segur que de cada errada en traurem una nova ensenyança, desaprendrem en el tema que hem fallat i construirem un nou coneixement, i cada cop apujarem el nivell de les nostres institucions. No podem fer com sempre: les eleccions sempre les guanyem, la culpa és dels altres o de l'oposició, o això ho deixem per a la propera legislatura,…. 
Veig una por malaltissa a errar dins de les institucions; si hom s'equivoca, demana disculpes, minimitza els danys i endavant. Entre els que hem sigut emprenedors, i en altres llocs on la cultura emprenedora està més valorada, el fracàs s'entén com una ensenyança. De mitjana en aquests indrets els emprenedors poden arribar a fracassar fins a 7 cops, al nostre país si emprens i fracasses, poques vegades tens una segona oportunitat. Hem d'afegir més cultura emprenedora dins de la política. Crec que va ser Edison qui va fer 1.000 versions de la bombeta. Tot un exemple de constància.  


Crec que les Terres de l'Ebre han de tenir la segona oportunitat omplint el buit que hi ha des de Salou a Castelló, i de Saragossa a l'Illa de Buda. Hem de ser pol d'atracció de turisme de qualitat, d'innovació en el sector agropecuari, de feina de futur, de talent propi i aliè... Hem de pensar en gran, o en molt gran, i no unir-nos només quan sentim que el territori està en perill o ens sentim atacats, sinó ser proactius i guanyar-nos el nostre futur. Multiplicar esforços per a ser més grans.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article