El judici avança sense indicis de la rebel·lió i la sedició

Editorial

Tres setmanes de judici han donat per a molt. Este dijous, coincidint amb el tancament d’esta edició, se succeïen les declaracions de testimonis importants per a esclarir fets i no opinions, que és el que reclama contínuament el president de la sala a les acusacions i les defenses.

En qualsevol cas, fins ara ha estat un judici en què difícilment s’han pogut entreveure indicis de sedició o rebel·lió, els greus delictes que reclama respectivament l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia per a la majoria dels processats. Això resulta especialment sagnant, si tenim en compte que hi ha gent que porta més d’un any en presó preventiva, en el cas de la rebel·lió, un tipus penal que s’ha dit per activa i per passiva que requerix violència i que demana, també, que es faça una declaració d’independència amb valor jurídic. És prou evident que ni una cosa ni l’altra s’han produït i que en tres setmanes ningú de les acusacions ha pogut dotar de credibilitat el relat del jutge instructor, per molt que algun fiscal insistisca amb els danys materials als vehicles de la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre.

Si la discussió sobre la rebel·lió es fonamenta en els danys a aquells vehicles en el context d’una concentració espontània de protesta, realment el nivell indiciari de l’acusació era prou baixper a no tenir els acusats a la presó. Si es fonamenta en una declaració d’independència que, per a descontentament d’una part de l’independentisme, és obvi que va ser simbòlica i que no es va poder ni defensar -una altra cosa hauria estat que els Mossos s’haguessen desplegat a tal efecte- ni desplegar en cap mesura, el nivell acusatori continua sent d’una inconsistència increïble. 

Ha quedat acreditat que els responsables del govern tenien l’objectiu de permetre el referèndum,però el discurs de la rebel·lió no sembla sostenir-se per cap banda.Tampoc el de la sedició, ja que en el cas de les concentracions del 20 de setembre no es va impedir l’actuació judicial i en el cas de la consulta, va haver-hi una topada -amb violència policial extraordinària que cap membre del Govern espanyol se’n vol fer ara responsable- entre els que havien de fer valer una resolució judicial i la gent mobilitzada legítimament per a expressar-se políticament.

Com no podia ser d’una altra manera, no els està sent fàcil a la fiscalia, l’Advocació de l’Estat o l’acusació popular, des del punt de vista penal i dels fets demostrables, criminalitzar el govern -i encara menys l’expresidenta del Parlament i els líders de les entitats cíviques sobiranistes- per la magnitud d’una mobilització popular i social que sobretot durant anys de manifestacions pacífiques i massives, i durant les mobilitzacions del setembre i octubre del 2017, impulsives però en cap cas violentes, va ser la que va marcar el full de ruta del govern i de la majoria parlamentària que el sostenia, i no a l’inrevés. De fet, va ser la que va fer possible l’organització i la materialització, amb tots els obstacles i matisos, del referèndum.

Esta és la lectura jurídica que ens sembla més ajustada en relació amb la rebel·lió i la sedició, molt més enllà dels errors polítics en què va poder incórrer l’independentisme en no tenir prou en compte la gran quantitat de gent que no es va sentir interpel·lada per aquell moviment i per la convocatòria de l’1-O.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article