La via espanyola s’ha esgotat. La sentència del Tribunal Suprem rebutjant el recurs contra el Pla hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) presentat per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i altres entitats conservacionistes i avalat per ens locals de les Terres de l’Ebre, no fa més que confirmar els auguris dels denunciants, que ja s’ho veien a venir i, en haver esgotat el recorregut jurídic espanyol, obrir de bat a bat la porta de la justícia europea. Ja ho va dir clarament Manolo Tomàs, portaveu de la PDE, en una entrevista per a este periòdic tot just després de la històrica manifestació d’Amposta el febrer del 2016: l’objectiu era el tribunal europeu d’Estrasburg. Passar primer pel Suprem era poc menys que una formalitat.
Això no trau però que puguem analitzar els arguments que ha utilitzat l’alt tribunal espanyol per a tombar el recurs, en sentenciar que l’oposició de la plataforma, en el sentit que el règim de cabals ecològics fixat pel PHE és insuficient per a garantir l’equilibri sostenible i el futur del delta de l’Ebre, es fonamenta en “judicis de valor” no objectivables, segons el tribunal.
El Suprem, a més a més, s’atrevix a valorar que el cabal fixat actualment al tram final de l’Ebre (amb un mínim de 80 metres cúbics per segon a Tortosa) i a tota la conca en general és superior a la resta de conques hidrogràfiques espanyoles i suposa una situació millor que la que tenia el riu Ebre fins ara, ja que, efectivament, abans bé no hi havia cabal mínim bé este no s’havia de respectar per llei. És a dir, com que el que tenim és millor que el que teníem i que el que hi ha en altres casos, ja n’hi ha prou, no cal que mirem de comprovar si el que tenim és suficient. Perquè, recordem-ho, això no és només un debat d’opinions o entre criteris científics diversos i divergents. Hi ha una sèrie de consideracions tècniques no subjectives que la Comissió Europea sosté en relació amb els plans de conca espanyols i d’altres països europeus, en què el govern comunitari afirma que estos plans no preveuen prou instruments d’anàlisi i control de l’estat ecològic de les masses d’aigua (tal com exigix la Directiva marc). Són deficiències objectives que clarament poden portar a l’establiment d’un règim de cabals ecològicament insostenible.
El Tribunal Suprem, però, no hi ha volgut entrar i s’ha dedicat a validar el criteri, sens dubte subjectiu, perquè només d’esta manera es poden prioritzar els regadius per damunt de la salut del riu i el que això comporta, de l’Administració estatal.
Cap sorpresa. Tot en ordre. Amb la particularitat que una mala notícia activa oficialment un recurs a Estrasburg en què la PDE i companyia tenen dipositades moltes més esperances.
