La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ho ha vingut a dir obertament. No és temps d’intentar influir en la política, perquè és temps d’eleccions. És a dir, és més aviat temps en què els polítics intenten influir, de vegades a qualsevol preu, en el sentit del vot. L’era de l’esclat de les eines comunicatives no implica sempre que esta comunicació siga bidireccional ni la possibilitat d’arribar a més gent, ja que sovint el ciutadà s’acomoda en la seua zona de confort i s’envolta i s’embolcalla exclusivament amb els missatges que reforcen les seues tesis apriorístiques. LA PDE té l’avantatge que les seues tesis gairebé no tenen oposició al territori, perquè reivindiquen i reclamen tot just un futur econòmic i sostenible per al territori, però el moviment sempre ha estat plenament conscient que l’ambient electoral no és el millor context per a fer un debat científic i serè sobre segons quines qüestions.
El mateix passa amb altres temes que ens toquen de ben a prop: el futur de les nuclears i la localització de la producció energètica alternativa, la despoblació dels territoris perifèrics…i així fins a la resolució del conflicte polític mare que tenim sobre la taula a Catalunya.
És moment de parlar de tot això i de confrontar posicions, però és moment de filtrar els missatges i de ser especialment crític i escèptic amb el qual escoltem.
D’entrada, sembla que aquell conflicte entre Catalunya i Espanya, que ha provocat al Principat en l’última dècada una acumulació de cites electorals extraordinària i una inestabilitat política històrica, no està provocant també a Espanya els mateixos efectes: legislatures més curtes, debats excepcionals i polaritzats, dificultat per a tirar endavant els pressupostos. Incerteses. Què farà el govern que surte de les urnes del 28 d’abril a l’hora d’actualitzar el Pla hidrològic de conca de l’Ebre amb vista al període 2021-2027?
Quin grau de severitat tindrà Brussel·les en relació amb els incompliments manifestos que l’Estat ha fet fins ara en matèria de planificació hídrica? Dependrà en bona mesura de la configuració del nou Parlament i el nou executiu comunitari a partir de les eleccions del 26 de maig, amb la diferència que en este cas la PDE confia més en la integritat tècnica del funcionariat de la Comissió Europea, més enllà dels vaivens polítics.
