El reguitzell de declaracions de guàrdies civils davant del Tribunal Suprem, en qualitat de testimonis i, per tant, amb l’obligació de dir la veritat (si no ho fan i mentixen conscientment, estarien incorrent en un delicte de fals testimoni), afirmant que l’1 d’octubre van actuar en defensa pròpia davant les agressions de ciutadans congregats per a votar, està configurant un relat a moltes veus (sembla que amb un únic objectiu, per a elles clar i irrenunciable) realment sorprenent, per no dir una altra paraula, sobre el que va passar aquell dia històric.
Especialment increïble ens ha semblat el testimoni del capità de la Guàrdia Civil R67502P, que va mantenir l’anonimat durant una declaració en què va arribar a dir que abans de les brutals càrregues policials que van provocar desenes de ferits a la Ràpita, els cossos i forces de seguretat de l’Estat van ser objectes d’insults i agressions, incloses puntades de peu i llançament d’objectes, cosa que no acredita cap gravació tot i que, també al contrari del que va declarar en seu judicial, les imatges de Canal Terres de l’Ebre permeten constatar que agents de paisà que formaven part de la comitiva judicial van gravar imatges amb el mòbil. Entenem, doncs, que si s’hagués pogut acreditar una sola de les agressions que el capità va relatar al fiscal i als advocats als quals va respondre, les imatges corresponents ja haurien sortit a la llum fa molt de temps.
També diu el capità que en arribar van demanar col·laboració per a poder donar compliment al mandat judicial, una actitud constructiva que tampoc es pot apreciar en cap vídeo -i n’han circulat uns quants- i que contrasta amb els cops de porra a ciutadans que oferien una resistència passiva. Veurem quina incidència tenen totes estes declaracions en la sentència. Algun jurista ha posat l’accent en el fet que hi ha valoracions dels agents, com ara les “cares d’odi” i el clima “insurreccional” que descriuen, que es van repetint en les diferents declaracions, i que això podria ser un símptoma que ho tenen preparat. Amb l’objectiu de reforçar el relat acusatori de Llarena, que és qui va marcar el camí. De cares d’odi i de ràbia
se’n veuen a moltes manifestacions, i això no és delicte. Sí que ho és, insistim, elaborar un fals testimoni en un judici penal.
