El Xerta-Sénia, amb deu anys de retard

Editorial

Una licitació per valor de poc més de 250.000 euros sembla donar-li al controvertit Xerta-Sénia qui sap si l’última oportunitat per esdevenir realment un canal de reg i no passar a la història, per segona vegada, com un canal fantasma, amb l’agreujant que es tracta d’una obra pública en què la Generalitat ha invertit més de 100 milions d’euros. 

Després ja d’alguns retards, havia d’entrar en funcionament el 2011, però no ha estat fins ara que s’ha entrevist de veritat la primera llum al principi del canal, amb la previsió, que no ha de ser pas més fiable que altres vegades, en què no ho ha estat, que l’aixeta per a regar camps d’oliveres s’obra finalment el 2021.

És obvi que el Xerta-Sénia,en el punt de mira de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i d’altres col·lectius antitransvasistes, ha estat sostingudament estigmatitzat per l’ombra d’un hipotètic transvasament d’aigua a Castelló. L’ha exposat a estes crítiques el seu propi sobredimensionament, ja que en el seu moment es van fer uns números en relació amb la demanda d’aigua que es podia generar, que s’ha demostrat que estaven completament fora de lloc, perquè no es va tenir en compte que molts dels pagesos de la zona d’influència del canal ja tenien aigua dels seus pous o altres aspectes com que el relleu generacional al camp ebrenc no estava garantit. 

Per tant, hem de ser crítics perquè no s’han gestionat bé diners públics, però arribats a este punt, hem de valorar també l’esforç del govern, les cooperatives i la Comunitat de Regants perquè el canal sí que puga esdevenir en tot cas un punt d’inflexió per a l’agricultura de la zona, especialment l’olivera, tan afectada per les últimes sequeres. L’aigua ha de portar una millora de la producció davant l’amenaça del canvi climàtic i la sequera creixent, i això, des del punt de vista del primer sector ebrenc i de la importància del subsector de l’oli a les Terrers de l’Ebre, hauria de portar bàsicament bones notícies. Però no podem perdre de vista que les dificultats enormes que hi ha hagut per a aconseguir l’adhesió de finques és simptomàtica i dixa una pregunta a l’aire: fins a quin punt cal forçar la situació? Tots, cooperatives, administracions i regants, han d’anar fent passos curts i creïbles, perquè el projecte recupere si més no una part de la seua credibilitat, i no tenir objeccions a plantejar-se qualsevol redimensionament, inclosa, si s’escau, la quantitat d’aigua del riu concessionada per al canal.  

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article