Temps de majories absolutes

Editorial

Quatre de cada cinc municipis de les Terres de l’Ebre no necessitaran cap pacte per ser governats, per molt que algun dels partits o candidats que hagen aconseguit majoria absoluta puguen estendre la mà a altres. Però la qüestió és que no els cal i que el 26-M ha carregat de legitimitat la majoria de triomfadors. De fet, podríem dir que ha carregat de legitimitat molts acaldes i alcaldesses que ja ho eren, però que durant el mandat que s’acaba han hagut de driblar moltes dificultats, polítiques (potser és el cas de Núria Ventura a Ulldecona) o de gestió (el llegat que es va trobar Jordi Gaseni a l’Ametlla), i ara els convilatans els han fet un vot de confiança i els han aplanat el camí. 

És una opinió molt estesa i esgrimida que les majories absolutes no són bones, i que les polítiques i les inversions estan més ben fonamentades si són fruit de la negociació i el consens. No és menys veritat, però, que si el vot de la ciutadania opta massivament per reconèixer una acció de govern o una gestió, deu ser per alguna cosa, i el governant es mereix si més no l’oportunitat de completar el seu projecte. Sempre, això sí, fiscalitzat per l’oposició, que pot continuar fent la seua faena de control hage o no majoria absoluta al govern, i per la societat en general. En este sentit, seria lloable una implicació creixent de la ciutadania organitzada en el dia a dia dels pobles i ciutats, forçant els Ajuntaments a obrir de bat a bat les portes de la participació i la transparència, en un camí sense retorn cap a una política municipal més propera i engrescadora. Moltes de les candidatures liderades per joves, i que majoritàriamenet han obtingut bons resultats, són fruit precisament d’este afany d’implicació. 

D’altra banda, si fem una lectura partidista de la situació establerta pel 26M. és irrenunciable admetre que Esquerra ha tancat el cercle de la seua expansió abrumadora pel territori amb una doble victòria (el triomf pels pèls a l’Ebre en les europees és tan o més significatiu que el triomf incontestable en les municipals) respecte a la qual es pot fins i tot plantejar si la formació republicana no haurà tocat sostre a les comarques del sud. Li toca per tant, a ERC, administrar l’èxit, si vol que el cicle que està protagonitzant (i que s’acabarà algun dia perquè està demostrat que la política, com el futbol, esdevé una concatenació de cicles) siga el més llarg possible. La resta de partits tenen motius tant de celebració com de decepció. Especialment significativa, al marge de la irrupció tímida de Ciutadans, és la davallada més absoluta d’un PP que un dia va ser un partit central en la política local ebrenca i avui ha desaparegut de totes les institucions al Baix Ebre.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article