Incapaços de portar la recerca a la pràctica

Editorial

Ens queixem de vegades que la nostra economia té poc valor afegit, quan, en canvi, tenim singularitats, com la mediambiental, que poden fonamentar el progrés de sectors econòmics com el de la investigació ambiental i la recerca de solucions a problemes la resolució dels quals ens podria convertir en referents internacionals. Així hauria pogut ser amb la descontaminació de Flix, que finalment no va tenir o no ha tingut -encara s’ha de finalitzar- la repercussió positiva que se n’hauria pogut derivar en alguns aspectes. Pensem en la falta de sediments al Delta o els canvis en l’ecosistema fluvial i les seues conseqüències. Hi ha veus conservadores, fins i tot reaccionàries, que qüestionen els llocs de treball i les inversions fetes en estudis de recerca, amb l’argument que es convertixen en una necessitat en si mateixa per als que hi tenen vinculat el seu sou, sense aplicació pràctica. 

Però, i si el problema és que no som capaços com a societat de fer viable esta aplicació pràctica, instal·lats sempre en la reticència i el negativisme? El projecte estrella de l’Idecé és un projecte mediambiental de gran abast, un projecte de recuperació de peixos migradors que en algun cas, com el de l’esturió, fa més de 50 anys que van desaparèixer del riu, i que compta amb l’aval de totes les administracions i no ha generat cap rebuig en si mateix que se sàpiga. 

A l’hora de la veritat, però, a l’hora d’articular la peça clau del projecte, que necessita garantir la connectivitat ecològica del riu perquè els peixos hi pugen per a reproduir-se, portem dos anys sense que l’Idecé haja pogut convèncer els regants, la hidroelèctrica de Xerta i ara també l’Ajuntament de Xerta, de les bondats d’una rampa per a peixos a l’Assut. Es podia parlar de minimitzar l’impacte patrimonial, però a hores d’ara s’hauria d’haver arribat a un acord, perquè seria imperdonable que, després d’anys de diners invertits (campanyes pedagògiques, estudis per a veure si el riu tenia prou zones aptes per a la reproducció de l’esturió o el trasllat d’esturions a la seu de l’IRTA en condicions d’excepció), l’Assut continués exercint d’obstacle insalvable per als peixos per les diferències salvables entre els actors afectats o pels interessos intocables (ni tan sols podríem dir amenaçats) dels de sempre: les elèctriques i els regants.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article