La gestió del territori és una cosa de tots i els acords de custòdia del territori entre una administració o propietari i una entitat de custòdia s’entreveuen com una fórmula social i eficient de conservació de la natura i del patrimoni.
Una fórmula de present i de futur immediat, amb referents i models d’èxit inequívocs i un llarg recorregut per endavant. Partim de la base que l’objectiu no és un altre que implicar la ciutadania en la gestió del patrimoni natural, cultural o arquitectònic, que tants dèficits i necessitats planteja ara que anem veient que perillen per exemple els camps d’oliveres mil·lenàries o els màrgens i edificacions de pedra en sec.
Es tracta d’una fórmula molt extesa, nascuda als Estats Units i que ha funcionat bé allà on s’ha aplicat, en països com Austràlia o Anglaterra, on la xarxa de custòria seria la segona propietària de terrenys de l’Estat només per darrere de la Corona. A Catalunya s’ha anat implantant progressivament i a les Terres de l’Ebre encara no té prou presència, però també es poden enumerar casos d’èxit com la Reserva de Seves, a Flix, la de Riet Vell, al Delta, o les muntanyes d’Arnes. Ara, una iniciativa del Consorci per al desenvolupament del Baix Ebre i el Montsià, com s’explica en l’article d’obertura de l’edició en paper del Setmanari L’Ebre, ha identificat desenes d’espais suscepticles de ser gestionats a través d’un acord de custòdia, que implica un conjunt d’eines i estratègies de conservació amb la implicació tant del propietari, públic o privat, com de l’entitat de custòdia. El consorci està ara en fase de difusió de la fórmula entre ajuntaments i participants; una fase divulgativa i pedagògica que posa en valor que no sempre calen grans inversions per a fer un manteniment d’espais que tenen valors naturals, paisatgístics o culturals que sí que són excepcionals.
Una de les propostes concretes que es fan als consistoris és que puguen destinar un 0,5% de la recaptació del tram municipal de l’impost de béns immobles (IBI) a desplegar estos acords de custòdia, que poden conservar, recuperar o dignificar espais tan diversos com una font o un racó natural amb valor afegit.
Des d’estes línies instem els ajuntaments a fer quatre números, i als propietaris en general, a tenir una mirada més oberta de la que sovint només permet passar el temps, en favor de la pèrdua de valor natural o cultural i fins i tot la pèrdua de biodiversitat.
