La incertesa sobre el model de gestió de les autopistes

Editorial

El 31 de desembre s’acaba la concessió a Abertis del tram de l’AP-7 entre Salou i Alacant. El 31 d’agost del 2021 s’esgota la concessió de Salou cap al nord o la de l’AP-2 entre Saragossa i la costa. I en venen d’altres. El Govern espanyol ha dit per activa i per passiva, ja amb el PP i més que confirmat amb el PSOE, que no allargarà les concessions i es farà càrrec d’estes autopistes, però també ha subratllat que algú ha de pagar pel manteniment d’estes carreteres d’altes prestacions. I això vol dir entre tots. Es pot fer amb càrrec als pressupostos de l’Estat o es pot fer amb una taxa per ús d’estes carreteres, fixa i anual o per distància recorreguda. El cas és que, a tres mesos de la fi de les primeres concessions, no s’està fent un debat polític i social d’altura, amb la participació de tots els agents implicats, sobre quin model és el millor i, per tant, quin model podem establir sense que hi haja un cop de volant a la primera que hi haja un canvi de signe polític del govern. 

Passa el mateix que amb l’educació o amb la política energètica. Sembla, doncs, que els temes de calat, els que requerixen un debat més enllà de les desqualificacions fàcils i la demagògia, estan condemnats a resoldre’s amb mirada curta i tacticisme polític, o si més no sense un debat previ serè i posant totes les variables damunt de la taula. 

El més lògic seria que ja a hores d’ara la ciutadania sabés quin serà este model, com funcionarà i quin preu haurà d’assumir cada contribuent. I no val l’excusa que el Govern espanyol està en funcions perquè tot just el que estem reclamant és que hi haja una negociació i en resulte un pacte completament al marge del partit polític que governe.
D’entrada, el debat planteja uns greuges, perquè hi ha territoris, com el nostre que no hauran tingut mai una via d’alta capacitat gratuïta, com sí que l’han gaudit altres. Ara sembla que el PSOE vol que el model que s’instaure equipare tots els territoris. No està malament. No demanarem que ara paguen altres i nosaltres no. Però si hi ha territoris que han estat durant anys equipats en inferioritat i això els ha fet perdre sobretot competitivitat, també és de justícia demanar una atenció específica sobre ells, siga quina siga la fórmula. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article