Molts dels titulars de la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany han girat entorn de la quantitat de gent que va assistir a la manifestació de Barcelona. Finalment la xifra que va donar la Guàrdia Urbana va ser de 600.000 persones, una xifra espectacular, lluny del milió de persones d’altres convocatòries sí, però igualment admirable. Quin moviment social i polític ha aconseguit traure any rere any centenars de milers de persones al carrer? Segurament cap amb la constància i la resiliència que ho està fent el moviment independentista.
No hem de perdre de vista que esta ha estat segurament una de les Diades més difícils dels darrers anys, el desànim de la ciutadania és latent, ja que se sent totalment desorientada amb una classe política dividida i sense un objectiu clar després de l’1 d’octubre del 2017.
Segurament tothom, dins de la parròquia sobiranista, compraria el lema de la manifestació d’enguany “objectiu: independència”, però el que no està tan clar és quin camí triar per a assolir este objectiu i segurament serà difícil trobar la unitat -tant reclamada a la Diada- en este sentit. Passada la Diada, tothom és conscient que el pròxim pols per l’independentisme serà la sentència del Tribunal Suprem que ha jutjat dotze líders independentistes per delictes tan greus com els de rebel·lió i sedició.
Les entitats sobiranistes ja han alertat que si les sentències són condemnatòries, caldrà una reposta contundent, de país, i segurament una condemna injusta retornarà la unitat al moviment independentista i molts dels desencantats que la passada Diada es van quedar a casa, tornaran al carrer.
Es prepara novament una tardor calenta a Catalunya i lamentablement serà quan es conega la decisió del Suprem, quan es puga mesurar la força real del moviment independentista.
