Una causa que ens toca de ple

Editorial

No es pot dir que no estiguem avisats. Fa anys que els que en saben, començant pel Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic de l’ONU, vaticinaven l’avanç imparable dels efectes del canvi climàtic a partir del moment en què estos efectes comencessen a ser tangibles i inqüestionables fins i tot per part dels líders polítics negacionistes. Naturalment, fins que no han estat palpables, el negacionisme d’uns i l’omissió dels altres han marcat la resposta majoritària de la humanitat davant l’amenaça del canvi climàtic. Ara, però, començant pels aiguats recents al País Valencià i continuant pers aiguats de l’octubre passat al Baix Ebre i al Montsià, per no parlar de l’augment progressiu i evident de les temperatures i de la regressió de la costa al delta de l’Ebre, tothom pot veure que això no era un conte despullat pel cosí científic de Rajoy. El mateix expresident espanyol va haver de rectificar, vuit anys més tard del seu desafortunat comentari. Ara, amb el negacionisme convertit en un reducte inexplicable, el conte s’ha convertit en una allau de dades i de vivències preocupants. 

L’últim informe dels experts de l’ONU afirma que la pujada del nivell del mar se situa entre 30 i 60 centímetres a les envistes del 2100 si les emissions de gasos d’efecte hivernacle es reduïxen fortament i l’escalfament climàtic es limita a dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials. Però la pujada podria arribar als 110 centímetres en relació amb finals del segle XX, i petits glaciars podrien perdre el 80% de la seua massa de gel, si continua la tendència actual d’increment de les temperatures. La temperatura dels oceans també ha pujat i cada cop estes masses d’aigua són més àcides i menys productives. Tot plegat ben amanit perquè fenòmens extrems siguen cada cop més freqüents i severs. 

Davant d’això, cada país, cada estat, cada administració, cada ajuntament, continua fent les seues promeses particulars, sense retre comptes a ningú sobre el seu grau de compliment, sense caure en la certesa que això és un problema global que necessita una eficiència i un control globals. La resposta, és clar, ha de ser la suma d’accions locals, però hi ha el perill que la faena, els discursos i els gestos contra la crisi climàtica es concentren exclusivament en setmanes com esta, de mobilitzacions, fins que ja no siguem a temps d’actuar-hi de forma reparadora. 

A les Terres de l’Ebre, tenim un dels ecosistemes del continent més vulnerables al canvi climàtic, com és el delta de l’Ebre. Només per això, hauríem de ser una societat capdavantera en consciència, combatiment i acció. Però la lluita contra el canvi climàtic, malauradament, sembla com si encara estigués reservada als activistes. Este divendres, amb la manifestació convocada a Tortosa, els ciutadans tenen una oportuntitat de demostrar que no és així. I l’Administració té, contínuament, l’obligació de convertir la causa, que ens toca de ple, en una prioritat real i no només  de paraula i pancarta. Una prioritat vinculant per a les empreses privades.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article