HomeSense categoriaAcceleració contra la mosca negra

Acceleració contra la mosca negra

La convivència amb la mosca negra no ha estat fàcil en els darrers 15 anys, des que l’hivern del 2003 un pagès de Móra d’Ebre s’adreçava al Consorci dels Serveis Agroambientals del Baix Ebre i el Montsià (el Code, ara integrat al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, el Copate) per a queixar-se de la presència d’un insecte petit i fosc que li provocava fortes picades. No era una espècie invasora, sinó autòctona, però fins aleshores la convivència havia estat intranscendent perquè el seu impacte era puntual i menor.

La queixa d’aquell pagès, però, va resultar premonitòria, si no ja simptomàtica, que la millora de la qualitat de l’aigua del riu i la proliferació de macròfits començaven a servir en safata, a la mosca negra, un hàbitat idoni per a reproduir-s’hi i colonitzar desenes de quilòmetres de riu Ebre. I així ho va fer, ràpidament, en pocs anys, fins a generar unes molèsties als ciutadans i als turistes indignes d’un territori que permet gaudir i promou els seus principals actius naturals, vinculats a una determinada forma de viure’l, de treballar-lo i de visitar-lo.
Amb el problema damunt de la taula, i havent assumit la impossibilitat d’erradicar-ne la plaga, l’Administració, amb la Generalitat de Catalunya com a principal agent, ha intentat minimitzar els efectes del molest simúlid, amb tractaments periòdics amb larvicida que, si bé són molt efectius en si mateixos -una altra cosa seria un desastre-, per a resultar globalment alleugeridors requerixen d’una planificació i una constància que han topat amb la inestabilitat econòmica i política de l’última dècada. 

L’estiu passat la mosca va tornar a fer de les seues, no gaire més que altres estius, però per primera vegada alguns ajuntaments -alguns governats dels mateixos partits que governen a la Generalitat- van aixecar la veu, i la ciutadania es va organitzar formalment en una plataforma d’afectats que, afortunadament, com a primer èxit, sembla haver guanyat la batalla de l’agenda política.

El delegat del Govern, Xavier Pallarès, que fins ara no havia trobat al Palau de la Generalitat  de Barcelona les complicitats necessàries per a atendre les demandes del Copate, que fa mesos que alerta que el canvi climàtic allarga el temps d’afectació de la mosca, sembla haver trobat ara l’accelerador cap a un reforçament de la lluita contra la mosca. Coincidint amb l’accés a la presidència del Copate de Joan Alginet, Delegació i consorci han plantejat el cofinançament dels tractaments per part dels ajuntaments, per tal de possibilitat un increment dels recursos que permeta fer més tractaments i començar-los a fer quan toca, al gener. Els alcaldes, com que són els primers que ho patixen, ja han començat a dir que sí, i els seus veïns ho deuen estar celebrant. És just reconèixer als impulsors d’esta nova estratègia, si més no, l’esforç per a buscar un punt d’inflexió en la lluita contra la mosca negra.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 6 =

Últimes notícies