El debat sobre les necessitats de sediment que arrossega el delta de l’Ebre des de fa dècades continua obert. Podríem celebrar-ho, perquè si en parlem és perquè compartim que ens enfrontem a una amenaça natural que comporta uns riscos socials i econòmics per al territori, però la dualitat és que hem de lamentar que no s’haja aconseguit tancar cap capítol d’este debat per a començar a passar dels estudis i els informes, de les paraules i els càlculs, als fets. Hi ha versions que fins i tot sostenen que els estudis s’han convertit en un objectiu en si mateix per a l’administració i per als fons europeus dels quals beuen estos treballs.
D’entrada no hi estem d’acord. Fins que no es demostre el contrari, volem pensar que estos estudis, coordinats i realitzats per gent experta i vàlida, tenen el repte ineludible de salvar el Delta. Però sí que hi identifiquem clarament un risc d’instal·lar-nos en els estudis i en les propostes. Aleshores, si per esta via la cosa va per llarg i per altres camins, com el que obriria la tramitació d’una directiva europea específica sobre la gestió dels sediments fluvials, l’horitzó d’una resolució encara és més llunyà, la conclusió no pot ser gaire esperançadora des del punt de vista de la supervivència del delta de l’Ebre.
El projecte europeu Life Ebro Admiclim, d’adaptació al canvi climàtic, ha permès posar xifres a les necessitats del Delta, però les conclusions no aporten cap gran novetat sobre el que ja coneixíem, ni en termes de quantificació dels sediments que caldria mobilitzar ni en qüestió de pràctiques que puguen mitigar les emissions de metà dels arrossars.
Necessitem actuar, i actuar ja, esprémer les possibilitats de la directiva marc de l’aigua i aplicar per al Delta mesures toves i sostenibles o amb alguna mesura dura excepcional i puntual si és necessari. Necessitem que el Govern espanyol i la CHE, i també el Govern de la Generalitat a l’hora de fer pressió, es facen seua la urgència que fa temps que proclamen moviments com el de la Campanya pels Sediments. Perquè si no, fent estudis, arribarà un dia que ens haurem d’enfrontar com a societat al punt d’inflexió a partir del qual serà molt i molt difícil garantir el futur de la segona zona humida més important de la Mediterrània Occidental.
