A remolc del cranc blau

Editorial

Fa uns mesos, quan es va descobrir i anunciar la presència de la granota toro al Delta de l’Ebre, tècnics del Parc Natural ja ens feien arribar el missatge que, de totes les espècies invasores en dansa, algunes declarades com a tal i altres no, la més preocupant, perquè està en expansió i perquè té una capacitat brutal d’expandir-se, era el cranc blau.


Aleshores encara no s’havia configurat una alarma del nivell de l’actual, que els pescadors i la gent en general han pogut constatar la irrupció del cranc riu amunt i en zones de bany de la costa, i el crustaci s’ha convertit a més a més en greu motiu de preocupació per als aqüicultors i els pescadors d’espècies com el llagostí.

El crit al cel ve a corroborar allò que els tècnics ja sabien, però que no s’ha pogut traduir en els darrers anys en una política de seguiment de l’espècie, i menys encara de mesures per controlar-la, en bona mesura per les retallades en recerca en institucions com l’IRTA. Ara, el director general de Pesca afirma que ja no es pot fer res per erradicar-lo. De fet, no s’hi ha fet res, fins ara, i ara resulta que és tard.

Probablement, la dificultat és màxima, com ha passat amb altres espècies; però, per exemple, les autoritzacions de pesca han arribat quan ja se sabia que era tard. 

Ara, no es pot ferres més que anar a remolc de l’animal i, com sostenen els responsables de l’Administració, incrementar la pressió pesquera.

Està bé que es faça de forma consensuada entre els diferents agents, amb la creació del comitè de cogestió anunciat, però este ha d’activar la seua operativitat de forma urgent per a poder concretar tan prompte com siga possible tant l’estratègia pesquera com noves opcions per a exportar i comercialitzar el producte, que, això sí, té un atractiu gastronòmic innegable.

Això el pot convertir en la seua principal limitació, tot i que a la vegada en dificulta la catalogació oficial com a espècie invasora, cosa que en limitaria el transport i la comercialització.

El debat té moltes derivades i s’han de posar totes sobre la taula abans que no siga encara més tard.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article