Un any de l’històric 1 d’octubre

Editorial

L’Estat espanyol ha evitat de moment que ens comptem com déu mana en un referèndum acordat i, ara per ara, es fa molt difícil pensar que a curt termini un Govern espanyol puga fer alguna cosa tan lògica i senzilla com pactar amb la Generalitat un referèndum per a Catalunya i acceptar que siguen tots els catalans, els del “sí” a la independència, els del “no” i els dels matisos, els que hi diguen la seua.

Però, com recorda en una entrevista publicada en este número l’exmembre del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, Joan González, cada vegada hi ha més gent a Espanya a favor d’un referèndum per a Catalunya. Si esta tendència s’accentua, encara que siga paral·lelament al radicalisme espanyolista pel qual pugnen Ciutadans i el PP, arribarà un moment, potser a mig o llarg termini, que no serà tan descartable que un govern espanyol, presumiblement o teòricament d’esquerres, puga posar damunt de la taula una consulta d’autodeterminació per a resoldre el conflicte català. 


Perquè el llegat del Govern del PP és tan controvertit que es fa difícil que l’unionisme provoque un punt d’inflexió a Catalunya com el que va suposar, en sentit contrari, l’1 d’octubre que ara commemorem, quan l’Estat, conduït pel PP, va fer un pas en fals imperdonable, qui sap si sense retorn o no, en enviar policies a colpejar votants. És cert que allò va atorgar a una part de l’independentisme expectatives d’una victòria política que no ha estat possible, en gran mesura per la inhibició d’Europa; però no és menys cert que l’1 d’octubre va consolidar-se, per a tancar un lustre llarg de reivindicacions al carrer, una base social molt àmplia a favor ja no tant de la independència com del dret d’autodeterminació del poble català. 


Aquell 1 d’octubre, l’independentisme, en part gràcies al PP, va assolir un punt àlgid de legitimitat social com a revolta del poble, si bé un any després continua tenint el compte pendent d’ampliar encara molt més la base social secessionista, i d’entendre’s per força amb l’altra part del país, abans de concretar qualsevol nou embat democràtic cap a la República. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article