No hi ha res millor per a valorar una experiència des de fora que escoltar l’opinió i els matisos de cadascun dels protagonistes. Esta setmana ha tingut lloc la cloenda de la primera acceleradora d’empreses emergents de les Terres de l’Ebre, Ebre Up, que ha donat suport a 10 projectes empresarials del territori. A diferència d’altres casos en què el balanç el filtren als mitjans de comunicació els responsables de l’experiència d’una forma per força si més no interessada, o directament no permeten que transcendisquen les conclusions perquè les coses no han anat bé, en esta ocasió l’acte de balanç va ser obert.
Escoltant les valoracions dels empresaris, dels mentors i dels representants de l’administració, sembla poc discutible que estes són les fórmules que, a falta de grans implantacions industrials que podem afavorir però no impulsar directament, el territori necessita per a esprémer el seu potencial d’emprenedoria i innovació i per situar les pimes en l’epicentre de la recuperació econòmica.
I quan parlem de fórmula parlem de coordinació entre administracions, de no duplicació d’eines de serveis, per a bastir instruments útils i el màxim d’operatius possible al servei d’idees de negoci amb valor afegit.
També és cert que molts dels empresaris i dels mentors o assessors que han acompanyat les empreses en la seua fase emergent han fet algunes crítiques constructives: sobretot la necessitat de facilitar l’accés a les hores de formació teòrica i d’oferir més hores d’acompanyament pràctic.
Ara són les administracions territorials, que ja han garantit que tornaran a posar els recursos necessaris perquè es faça una segona edició, i la resta d’agents implicats, entre els quals el govern de la Generalitat o la Universitat, els que han de recollir els balanços, analitzar-los i aplicar-los a una nova i irrenunciable convocatòria d’Ebre Up.
