La capacitat de reflexió dels jutges

Editorial

La Fiscalia General de l’Estat no ha fet cap gest de distensió. Ans al contrari, ha mantingut la duresa, per a molts guiada per l’ànim de revenja, de les tesis de Pablo Llarena i del fiscal general de l’Estat que va obrir el foc: José Manuel Maza, mort poc després. Des del principi ha quedat clar que la judicatura, lluny de resoldre el conflicte polític, l’atiaria, perquè si hi ha un desajustament polític entre l’Estat i una de les seues parts, i esta part s’hi rebel·la (res a veure amb la definició de rebel·lió violenta que estipula el Codi penal), és poc probable que aquell mateix Estat jutge la part i siga equànime.

L’independentisme ha emprès un camí legítim, s’hi estiga o no s’hi estiga d’acord, contra un Estat, i resulta que este mateix Estat, que es defensa com un tot per molta separació de poders que esgrimisca l’oficialitat, és qui ha de jutjar l’independentisme.

Una incongruència insalvable, amb l’agreujant que el poder de l’Estat que el jutja és el que fins ara ha demostrat més unanimitat reaccionària. 


És obvi que, des del punt de vista de la legalitat espanyola, els impulsors del procés van cometre una il·legalitat i han de respondre per això. Però el relat de la violència és per a molts, més enllà de l’independentisme, una vergonya.

S’ha generat un conflicte que no només es pot resoldre per la via política, sinó que no es pot resoldre per cap altra via.

 

Si els jutges són capaços de canviar una sentència apel·lant al context i a la repercussió social i econòmica, com ha posat de manifest el vergonyant cas de les hipoteques, no haurien de fer una reflexió sobre a qui correspon resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya i sobre les repercussions socials que pot tenir la irrupció repressiva de la justícia i del “més alta serà la caiguda”? No és un mal horitzó que Europa acabe dient l’última paraula, però pel camí, que s’entreveu llarg, es pot anar inflamant un conflicte social que transcendix Catalunya, que ha començat a donar veu a la ultradreta i que no hauria d’haver vessat mai el vas de la política. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article