Independentment que este divendres Pedro Sánchez convoque o no eleccions a les Corts estatals, -tot fa pensar que sí que ho farà-, el clima electoral ho ha començat a esquitxar tot, inclosa, com no podia ser d’una altra manera, la sala del Tribunal Suprem on es jutgen els 12 líders independentistes catalans que durant mesos hauran hagut de reprimir les ganes d’expressar-se políticament, i on Vox, a través de l’acusació popular exercida pel seu advocat Ortega Smith, es pot dir que ha instal·lat la seua seu de campanya.
El cop de porta a les dèbils negociacions entre el govern del PSOE i l’independentisme i el rebuig a la tramitació parlamentària dels pressupostos de l’Estat, cosa que no passava des de feia 23 anys, han abocat Sánchez, si no hi ha una sorpresa majúscula de darrera hora, a una convocatòria electoral que acabarà de posar el 2019 en el camí de l’electoralisme. Això és el que es comença desprendre dels debats.
Cadascú diu la seua a partir d’una posició prefixada. És a dir, no hi ha debat, hi ha un seguit d’exposicions concatenades, amb algun retret més o menys ocurrent entremig. No hi ha dialèctica.
¿Seran capaços, en este context, els líders sobiranistes processats de convèncer els magistrats del Tribunal Suprem que no van cometre cap delicte greu com els de rebel·lió i sedició? ¿En quina mesura perjudica els acusats que les eleccions espanyoles es puguen celebrar abans que les municipals i europees fixades per al 26 de maig? ¿Com podran els partits independentistes tirar endavant els pressupostos de la Generalitat? ¿Com marcarà la política espanyola i la catalana el signe del vot en les eleccions municipals? I en les europees? ¿Ha renunciat l’independentisme al teòric sopluig europeu invocat abans de l’1-O?
Les preguntes s’entrellacen. Res a partir d’avui serà innocu des del punt de vista electoral, i si sempre hem dit que no ens fan por les urnes, endavant. Acabem-ho amb més preguntes: ¿possibilitaran les eleccions espanyoles un escenari més favorable a la resolució del conflicte català? L’amenaça d’un govern de dretes atiat per Vox plana no només sobre Catalunya sinó sobre el conjunt de l’Estat espanyol. Més d’un ha avisat durant este temps que la involució reaccionària protagonitzada pel nacionalisme espanyol més essencialista no era només una qüestió d’independència de Catalunya.
