“Els ports ebrencs rebran el 31% del total de la inversió de Ports de la Generalitat”

Joan Pere Gómez Comes Gerent de Ports

Entrevistes

“Els ports ebrencs rebran el 31% del total de la inversió de Ports de la Generalitat”
“Els ports ebrencs rebran el 31% del total de la inversió de Ports de la Generalitat”

Ports de la Generalitat  va presentar recentment el Pla d'Inversions 2019-2022 de la Zona Portuària Sud que preveu importants inversions als ports ebrencs.

El gerent de l'organisme que el gestiona, el calero Joan Pere Gómez i Comes ens explica els detalls més destacats de les millores proposades.

 

Ports de la Generalitat preveu  invertir 9,5 milions per als sis ports ebrencs. És una aposta pel reequilibri dins del sistema portuari català?

És un Pla generós que busca l'equilibri territorial dels ports que són competència de la Generalitat. Els ports són motors econòmics que potencien l'activitat portuària i generen ocupació i riquesa al territori. Els ports ebrencs rebran 9,5 milions en quatre anys, és a dir, que un 31% del total de la inversió de Ports de la Generalitat es destinarà a la costa ebrenca. I això ha de donar dinamisme socioeconòmic a les nostres a les poblacions marítimes que tenen ports i a  les Terres de l'Ebre en conjunt. 


El nou Pla d'inversions 2019-2022 prioritzarà les accions per garantir la funcionalitat dels ports com a infraestructura de recer d'embarcacions. Quines són les principals accions que es duran a terme en este sentit?

Es faran diverses actuacions d'infraestructura marítima per un valor de 3,6 milions en què s'han de reforçar els dics d'abric dels ports per evitar ultrapassaments d'onatges davant dels temporals. Destaca la millora del dic de les Cases d'Alcanar, el reforç d'un tram del dic de l'Ametlla de Mar i de l'espatller de l'Ampolla, amb l'objectiu de donar més recer i protecció a les persones, les activitats que s'hi desenvolupen i els béns, com ara les embarcacions.


També hi ha una posta conjunta per a l'impuls dels esports nàutics?

Si amb la marca Delta Ebre Port estem promovent l'activitat de xàrters nàutics des del port de Ràpita amb dues rutes nord i sud pels ports ebrencs i amb una nova ruta amb les Balears. Les instal·lacions nàutiques dels fronts portuaris s'estan preparant per atendre aquesta nova activitat que de ben segur s'anirà consolidant i aportarà turisme i activitat econòmica al conjunt del territori.


El Port de la Ràpita rebrà una forta inversió de 3.570.000 euros. Crida, però l'atenció l'aposta per impulsar la dàrsena comercial i industrial?

La Ràpita te una llarga tradició d'indústria nàutica i va tenir fins a quatre drassanes on es construïen vaixells, conjuntament amb empreses especialitzades en components que són proveïdors d'aquest sector: motors, fibra, fusteria interior. Aquesta experiència s'ha d'aprofitar i es vol impulsar el sector de la construcció, reparació i manteniment dels vaixells i a més promoure els espais d'hivernada per a vaixells, sumat a la situació geogràfica de la Ràpita, a cavall de València i les Illes Balears, tot aplicant component I+D en el desenvolupament del sector en col·laboració amb d'altres agents com el centre tecnològic “eureca” d'Amposta especialitzat en els materials composite. Tots aquests components donen un valor afegit a la Ràpita per tornar-la a situar al capdavant de la indústria nàutica de la costa catalana.

 

També el port industrial d'Alcanar rebrà una forta injecció econòmica per aconseguir empreses que puguen operar al moll 2.

El tràfic de mercaderies funciona a través d'unes sinergies, per tant hem de trobar un operador logístic que tingui clients a la zona o a l'entorn que vulguin portar la mercaderia pel port d'Alcanar. Si ve aquest operador i ens dona garanties de continuïtat, dins d'un marc de col·laboració publicoprivada, Ports de la Generalitat preveu actuacions d'adequació portuària per a fer possible aquestes operatives, amb una inversió pública de 900 mil euros, perquè amb aquests nous tràfics de mercaderia es generaria activitat econòmica molt necessària al territori i es crearien nous llocs de treball, però ha de quedar clar que no farem un
aeroport si no hi ha avions.


Pel que fa a l'ampliació del port fluvial de Deltebre, s'ha fet ja l'aprovació inicial del Pla Especial  per part de l'Ajuntament de Deltebre i s'està pendent dels informes pertinents per a l'aprovació provisional i definitiva. Veurem executar l'ampliació del port de Deltebre dins d'este quadrienni d'inversions?

Estem generant els mecanismes per fer l'ampliació del port de Deltebre, àmpliament demandada pel municipi i pels usuaris del port, a través d'estudis de mercat. Encara  falten informes favorables propis de la tramitació i si tots els imputs són favorables i es fa l'aprovació definitiva del Pla especial del port, s'ha de trobar l'interès privat per poder desenvolupar-ho. Treballem per poder fer-ho al llarg del 2019.


També el port de l'Ampolla té pràcticament aprovat en nou Pla Especial. Quines són les principals inversions que es preveuen?

A l'Ampolla s'ha modificat el Pla especial que preveia ocupar una part de la platja de l'Arquitecte amb l'ampliació de la dàrsena esportiva. Finalment, s'ha arribat a un acord per reordenar les activitats al port amb tres eixos. Primer,  fomentar la vela per als escolars que practiquen l'activitat creant una sortida a la platja de l'Arquitecte. En segon lloc, guanyant espais a la façana marítima per a la ciutadania i traslladant l'activitat de reparació i manteniment de vaixells a la punta del dic, alliberant zones de passeig per als ampolleros i ampolleres.


A l'Ametlla de Mar hi ha previst desenvolupar el nou edifici del sector serveis. Què passarà si no arriben a un acord amb l'Ajuntament?

Les dues administracions estem treballant per arribar a un consens sobre aquest nou edifici de serveis. Des de Ports pensem que ha de ser un edifici sostenible econòmicament i socialment, que ha de donar sortida a les demandes del sector nàutic i turístic. Ports té la voluntat i ganes de fer-ho, com ho demostra la partida pressupostària de 650 mil euros que tenim prevista. Crec que pel bé de la Cala i els ciutadans hauríem de ser capaços de posar-nos d'acord, sinó continuarem negociant.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article