En plena renovació de metodologies pedagògiques a escoles i instituts, estem preparats alumnes, professors i famílies?
L’aprenentatge dels docents és un procés continu, perquè els alumnes són diferents en cada promoció. I els d’avui no tenen res a veure amb els de fa 10 anys. La societat canvia, les noves tecnologies influïxen molt, i els docents ens hi hem d’adaptar.
Estos canvis han agafat amb el pas canviat el professorat?
Algú pot tenir alguna reticència, a altres els costarà més. El procés de canvi és diferent per a cadascú, i cal respectar-ho, però és irreversible.
Pot haver-hi risc de bretxa entre les noves fornades de docents i els més veterans?
Per a evitar-ho cal escoltar els companys, compartir experiències i treballar en xarxa.
I els alumnes, com ho viuen?
L’alumnat demana un canvi. La seua opinió és molt important i no sempre s’ha tingut en compte. Ells demanen classes més amenes on les noves tecnologies tinguen més presència i s’avaluen les competències i destreses que han d’assolir.
És l’esperit de la Fundació Bofill, Rosa Sensat i darrerament de l’Escola Nova 21?
Estos han estat moviments pedagògics que han volgut sacsejar el món educatiu. Busquem sortir de la classe magistral i fer que l’alumnat també genere coneixement. Els protagonistes passen a ser ells, en comptes del docent com fins ara.
Les assignatures perden pes en benefici del treball per projectes. L’aprenentatge millora?
L’aprenentatge és diferent. Si millora, ho veurem en el temps. Són canvis que s’adapten millor a les necessitats actuals de l’alumnat.
Les matèries dixen de ser compartiments estanc.
Estudiar una matèria de manera aïllada ja no té sentit. Totes les assignatures han d’estar interconnectades. Hem d’oblidar el treball independent i treballar més en xarxa.
S’abandona altre cop l’avaluació numèrica. Ja va passar una vegada i es va tornar a recuperar.
Caldria anar cap a una avaluació més personalitzada. Cada alumne és diferent, amb punts de partida dispars, i el seu procés d’aprenentatge és únic. Això és el que caldria avaluar.
L’altra pota de la comunitat educativa, les famílies, com responen al canvi?
Volem que les famílies entren als centres educatius. Al nostre, per exemple, fan de padrins de projectes d’alumnes de 4t d’ESO. No cal que siguen familiars. L’alumne té un tutor docent i un padrí especialista en la matèria del seu projecte. És una idea innovadora, i està funcionant.
Quin paper té la disciplina avui a l’aula?
De conductes indisciplinades n’hi ha ara i n’hi ha hagut tota la vida. Però abans s’errava en l’enfocament. Els docents ens hem d’adaptar als alumnes d’avui, amb les seues preocupacions i inquietuds. Disciplina, per descomptat. Però sobretot cal que el docent es guanye la confiança de l’alumne.
Com a formador de docents, creu que es manté l’esperit vocacional dels nous professors?
Per a afrontar el repte educatiu actual és necessària la vocació perquè la realitat de l’alumnat és molt complexa. Cal estar convençut per a exercir de professor.
El sistema té respostes davant els mals professors?
Hi ha mesures. Al docent novell se li fa formació i seguiment. Potser seria bo un seguiment més estricte i més continuat en el temps.
Vostè és cap d’estudis de l’Institut-Escola Daniel Mangrané de Jesús. El Govern vol impulsar ara este model de centre a tot el país.
L’institut escola facilita la transició entre primària i secundària i permet un millor acompanyament de l’alumne. Evitem el canvi brusc que patix canviant de centre, professorat i mètodes, a una edat encara molt jove. Una mala adaptació pot repercutir en socialització i resultats acadèmics.
L’arribada de nouvinguts, amb realitats molt dures, és un repte per a la societat i per a l’escola. Estem preparats per a garantir la qualitat educativa a tothom?
Este és un repte molt gran. Cada centre ho ha de fer amb els recursos de què disposa. És un procés complicat per a ells i també per als professors. Calen més recursos, però no tant de nous docents, sinó de docents preparats per a atendre esta nova realitat
