“Tenim els millors aliments a l’abast, però no practiquem la dieta mediterrània”

Alba Huerta Grau  Dietista nutricionista. Especialista en nutrició clínica a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC)

Entrevistes

Imatge de Alba Huerta, dietista nutricionista
Imatge de Alba Huerta, dietista nutricionista | Núria Caro

Què fa un dietista nutricionista?

És un professional que pretén millorar l’alimentació de persones en funció de les seues necessitats i situació de partida, promovent la prevenció i amb criteris de salut pública.


Tothom s’atrevix a donar consells alimentaris.

Alguns ho fan perquè pensen que allò que els funciona ha de ser bo per a tothom. El més greu és trobar-te professionals de la salut fent recomanacions sense base científica. Em ve molta gent a la consulta fent dietes cada dia més folklòriques. 


Quin és el repte?

Formar les persones perquè tinguen criteri a l’hora d’escollir què es posen a la boca. Que en facen un consum responsable. No és tan difícil. 


Mengem tan malament?

Si no, no tindríem els nivells de sobrepès i obesitat actuals. La nostra principal feina és conscienciar per a una alimentació més saludable.


Parlem de dieta mediterrània, suposo. La millor del món?

És una dieta saludable que prevé moltes patologies evitables. El problema és que som mediterranis però no la practiquem. I és molt fàcil: matèries primeres, verdures, llegums, fruits secs, oli d’oliva i consum moderat de peix, carn i lactis, principalment fermentats. 

 

Les Terres de l’Ebre són un entorn privilegiat per a gaudir d’una dieta saludable.

Tenim gairebé tots els ingredients per a posar-la en pràctica. Però no ho fem. Consumim massa processats. La santa galeta maria, per exemple.


Què mengen per a esmorzar els seus fills?

Fruita, fruits secs, pa integral amb tomata, formatge, pernil serrà...


I no li reclamen cereals?

És clar que sí. I tot allò amb embolcall de colors. Se’ls ha d’explicar bé què és i per què ho necessiten.


Després de les farmacèutiques, els gegants alimentaris són el nou enemic a batre?

El seu únic objectiu és vendre com més processats millor. Hem d’anar més al mercat. Al supermercat també, però buscant el producte fresc.


Desmunte’m algun mite nutricional.

Buf, no acabaríem mai. Digue-me’n un.


Hmmm, les dietes detox?

Perfecte. La seua base són batuts de fruita per a retenir menys líquid o perdre pes o estar més sans. Doncs bé, són aigua amb sucre, sense fibra i amb pocs  nutrients. Ni aprimen ni prevenen malalties. Es recomana consumir-ne poc i incrementen el risc de pedres a la vesícula. Que ningú s’enganye. 


Els superaliments?

No existixen. No hi ha cap aliment que cure o siga màgic per a cap tractament. 


N’hi ha que diuen que l’aliment és la nostra medecina.

Les medecines les prescriu el metge. L’alimentació ajuda a preveure patologies. Però no en cura cap. Tant de bo.


Ens falta educació nutricional?

Molta. La gent ha d’entendre que no és complicat dur una bona alimentació.


Què me’n diu del veganisme. És una dieta saludable, ideològica, o les dues coses?

El veganisme és una opció, pot ser per qüestions ètiques, però que no té cap dèficit: només de vitamina B12, que cal suplementar. Si escollim bé serà saludable. 


Vostè menja carn?

Sí, però cada dia menys.


La creixent presència d’aliments ecològics per tot arreu fa pensar que la resta ho són poc,
d’ecològics.

Avui no hi ha evidències que associen a consumir ecològic amb un millor estat de salut. Si parlem de tòxics, els nivells en ambdós aliments estan dins dels límits de seguretat. El millor: productes de proximitat i mesures higièniques. 


Sucre, sal, transgènics... asseure’s a taula sembla un perill.

Consumim massa sucre. En canvi, amb la sal la gent pren més consciència. Ens hem d’habituar al sabor natural de les coses.


Quin és el seu paper a la sanitat pública?

Formo part del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de Tortosa. Ara hem iniciat un programa de suport de nutrició i dietètica a primària per a millorar les habilitats dels professionals i la promoció de dietes saludables entre la població. Entre les moltes coses que fem a l’hospital hi ha els grups per a tractar l’obesitat, la gran epidèmia del nostre temps.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article