“Els successos enganxen perquè necessitem saber que hi ha gent que està pitjor que nosaltres”

per Albert Mestre

Toni Giménez Bertomeu  Responsable de l’àrea de comunicació de la regió policial de les Terres de l’Ebre dels Mossos d’Esquadra.

Entrevistes

Toni Giménez Bertomeu, responsable de l’àrea de comunicació de la regió policial de les Terres de l’Ebre dels Mossos d’Esquadra.
Toni Giménez Bertomeu, responsable de l’àrea de comunicació de la regió policial de les Terres de l’Ebre dels Mossos d’Esquadra. | Núria Caro

Com es fa cap de premsa dels Mossos a l’Ebre?

Bàsicament, gràcies al mateix col·lectiu de periodistes, que demana una interlocució directa a nivell comunicatiu amb la regió policial de l’Ebre en un moment en què els Mossos també aposten per la proximitat com a model de treball. 


Què deu ser més complicat, que un periodista faça de mosso o a l’inrevés, com és el seu cas?

Malauradament, avui sembla que qualsevol pot fer de periodista. En canvi, si vostè pretén fer-se passar per mosso probablement acabe detingut. Es tracta de ser el màxim de transparent i generar una comunicació fluida. Els periodistes de l’Ebre sempre han entès que jo soc policia, no periodista, i m’han ajudat des del primer dia en la meua feina.


El gremi li ha reconegut el seu treball atorgant-li el premi Micro Obert, que lliura el Col·legi de Periodistes.

En un cos policial pots rebre alguna distinció al llarg de la teua carrera. Però quan el reconeixement ve de fora, com és este cas, és doblement gratificant.


On situa els límits a la transparència informativa?

Quan es posa en risc la investigació. De vegades és el mateix jutge qui decreta el secret d’actuacions. Els periodistes saben que la informació que els proporciono sempre és certa però també que és l’única que puc donar-los.


Buscar la complicitat del cap de premsa per aconseguir exclusives és esport habitual entre
periodistes?

Si el que em demanen és un impossible, ho és i punt. Però sempre intentem atendre totes les
peticions.


Els seus caps malfien si intima massa amb el col·lectiu periodístic?

Crec que he tingut la confiança de tots els caps amb qui he treballat. Els comandaments són conscients que el cap de premsa ha de tenir una relació estreta amb els periodistes.


Les filtracions són inevitables? 

Distorsionen molt, perquè poden perjudicar una investigació. Malauradament, hem acabat convivint-hi. Quan lliges sentències abans de judici, t’ho pots esperar tot. 


De vegades les filtracions són interessades, vull dir que les provoca la mateixa policia.

No és l’habitual.


He viscut un registre policial en un ajuntament i els agents van avisar amb antelació la premsa perquè enregistressen la seua entrada. 

Este no és l’estil dels Mossos.


No eren Mossos.

...


Quants segrestos d’infants en mans de traficants d’òrgans han  tingut últimament?

(Riallada). Cap en els últims anys, que jo sàpiga. Això no és Ciudad Juárez.


Seriosament, què porta algú a inventar-se notícies falses com esta?

El plaer d’exercir de líder del grup, de ser el més informat de tots i poder-ho explicar a la resta. No són ben bé notícies falses. Són fets que la gent interpreta malament. La irrupció de les xarxes socials encara ho complica més. El comentari final de qui propaga el rumor és “m’ho ha dit un mosso” o “li ha passat a un amic”.


Per donar-li credibilitat.

Són fets episòdics que tenen lloc després d’algun succés mediàtic que genera molta alarma social. Això fa que les famílies estiguen alerta. Els dies següents acostumen a produir-se aquests rumors, que ens donen molta feina per a desmentir. No fa gaire va haver-hi un suposat intent de segrest a la sortida d’una escola. En realitat eren treballadors d’un circ repartint publicitat.


Molta gent es creu els rumors.

Necessitem saber que algú està pitjor que nosaltres. Això ens tranquil·litza.


Amb quin altre cos policial treballen més estretament?

Amb les policies locals. Juntament amb Mossos, som la Policia de Catalunya, centrada en la
proximitat.


Què tal la relació amb Guàrdia Civil i Policia Nacional?

Treballem plegats en investigacions. No hem d’oblidar que som territori fronterer i la coordinació és imprescindible. 


Quins són els moments més difícils que ha viscut?

Els atemptats de Barcelona i Cambrils em van agafar de vacances prop d’Alcanar, on va començar tot. Vaig incorporar-me a la feina, com molts companys, i allò va ser una veritable prova de foc. També en comunicació. 


Tothom els reconeix una gestió exemplar.

L’equip de comunicació de Mossos havia assajat la resposta a un fet similar després dels atemptats d’Europa. Estàvem tots entrenats. I crec que la reacció va estar a l’alçada

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article