HomeEntrevistes“Que un futbolista de Primera Divisió sortís de l’armari seria un gran...

“Que un futbolista de Primera Divisió sortís de l’armari seria un gran avenç per als adolescents LGTBI”

Arriba un nou Dia de l’Orgull LGTBI mentre cada dia coneixem noves agressions. Realment hi ha res a celebrar?

Precisament, el motiu de la celebració d’esta diada és que encara hi ha agressions contra el nostre col·lectiu. I toca dir prou.

Explique’s.

Fa 50 anys, en la revolta de Stonewall a Nova York, la comunitat LGTBI es planta i decideix sortir de l’anonimat per a aturar la humiliació i la discriminació. El Dia de l’Orgull no és un acte de superioritat, sinó de voler el mateix respecte que la resta. I les agressions creixen com a reacció a este acte d’afirmació.

A Catalunya s’han duplicat les denúncies per odi i discriminació contra les persones LGTBI. La situació és similar a les Terres de l’Ebre?

No tenim xifres, però sí casos concrets de violència de diferent grau, bé siga en algun centre educatiu, entre veïns o en alguna entitat esportiva.

La seua orientació sexual li ha causat problemes?

Anar per un carrer que et pregunten alguna cosa i quan t’acostes t’escupen a la cara i t’insulten. M’ha passat. I continua passant.

Ser gai a comarques és més complicat que a ciutat?

Al medi rural hi ha una cara i una creu. Les agressions no acostumen a ser de violència extrema, però la falta d’anonimat deriva en una violència de baixa intensitat continuada.

La meitat dels homosexuals ho amaguen a la faena.

Aquí crec que hem avançat, malgrat que molts preferixen continuar en l’anonimat. En un context on es pressuposa l’heterosexualitat, és fàcil ser víctima de la rumorologia.

I si parlem del món de l’esport ens posem en un fangar…

És un autèntic desert. No coneixem cap esportista de referència gai, lesbiana o transgènere en la primera divisió de futbol o bàsquet. I d’haver-n’hi, n’hi ha. En la nostra societat, on els referents mediàtics tenen un impacte en positiu important, que un esportista d’elit sortís de l’armari seria un gran avenç.

L’acrònim LGTBI és una sopa de lletres que de vegades pot confondre. 

No hi ha prou lletres a l’abecedari per a recollir la diversitat de realitats que hi ha en expressió de gènere i orientació sexual.

El principal objectiu de l’associació LGTeBre és lluitar contra la violència homòfoba?

El més urgent és acollir, escoltar i orientar la víctima. Però  també hem estat puntal de suport de moltes persones LGTBI que han decidit fer-ho públic.

Expliqui’m algun cas.

Un senyor jubilat, que enviuda i decideix llavors sortir de l’armari. Aquell home va venir a explicar-nos-ho buscant algú que l’escoltés. Avui és una persona gai, amb parella, que ha començat de nou. Hem après molt de la seua experiència.

Vostè és professor de secundària i ferm defensor que cal visibilitzar la seua condició de docent homosexual.

Perquè igual que un esportista d’elit és un referent per als nostres adolescents, també ho és un professor. Si a l’aula no es pot mostrar amb naturalitat, els jóvens poden pensar que la realitat LGTBI no existix. La sexualitat és bàsica en la formació d’una persona. No podem amputar-la de la tasca docent.

Creu que això és compartit per la comunitat educativa?

Hi ha molta feina per a fer. L’homosexualitat és a tot arreu. Però l’homofòbia i la transfòbia també.

S’està fent prou des de l’Administració?

S’enyora algun gest per part del Departament d’Educació. I també dels sindicats. S’ha legislat en favor del col·lectiu LGTBI, però cal un gest d’afirmació i implicació cap a les persones que volen visibilitzar-se.

El lobby LGTBI és potent, però també n’hi ha de contraris que busquen erosionar els seus drets.

L’heteropatriarcat ens transmet que només hi pot haver un model de família. Nosaltres pensem que n’hi poden haver moltíssims. El de la família tradicional també, és clar.

El ressorgiment de l’extrema dreta és un símptoma.

El discurs de l’odi irradiat des de molts lobbys de pressió acaba excitant els extremistes a l’acció.

Tinc la impressió que sempre parlem de l’homosexualitat de manera reactiva, sempre alerta…

Perquè l’amenaça hi és. Però també som proactius, buscant complicitats en la societat i avançant cap a una societat més democràtica i diversa.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

72 + = 81

Últimes notícies