“El Marroc ens va enganxar tant que vam decidir comprar un riad i convertir-lo en un hotel”

per Albert Mestre

Dolors Bonfill Curto Infermera i antropòloga. Des del 2004, copropietària d’un hotel a Fes (Marroc)

Entrevistes

Dolors Bonfill, copropietària d’un hotel a Fes (Marroc)
Dolors Bonfill, copropietària d’un hotel a Fes (Marroc) | cedida

Quina connexió hi ha entre la medicina, l’antropologia i el turisme?

Tot està connectat, particularment la medicina amb l’antropologia. De primeres, jo soc infermera, que és al que m’he dedicat sempre. Però la inquietud de saber em va portar a ampliar coneixements en el camp de les humanitats. 


Han millorat les seues destreses com a infermera gràcies a l’antropologia.

Et dona una mirada més àmplia sobre les persones. Per cuidar un pacient sempre ajuda conèixer-lo bé, saber com viu, la seua cultura, fins i tot l’espiritualitat que l’envolta.


Explique’m algun cas.

Vaig estudiar les embarassades magribines. I t’adones que la nostra perspectiva de la gestació és molt medicalitzada. La seua té un enfocament més natural. 


Què porta una infermera de Roquetes a muntar el seu propi hotel al Marroc?

Als anys 90 vaig anar-hi per primera vegada amb una colla d’amics. Va ser un viatge iniciàtic. Ens va enganxar i vam repetir. Mentre érem en ple desert, aïllats del món, vam conèixer qui acabaria sent el nostre soci local. Ell va ser la nostra porta d’entrada a aquell país. 


Per què el Marroc?

És un país amb una riquesa paisatgística i cultural molt potent. I completament desconeguda. Això és el que enganxa a qui hi va, perquè no s’ho espera. Amb una gent molt hospitalària. La meua amiga i jo vam decidir que algun dia ens compraríem un palmerar.


Un oasi?

Sí (riu). Però al final ens vam quedar amb un riad, en plena medina de Fes. Ho teníem tan clar que vam invertir-hi tots els estalvis que teníem.


Com és un riad marroquí?

És una casa tradicional àrab, on no pot faltar-hi un pati interior amb una font, enrajolats de ceràmica, guixeria i plantes. Alguns d’aquests riads han estat remodelats com a hotels.


Obren hotel a Fes, malgrat estar fora dels circuits turístics del Marroc.

Fa quinze anys, quan vam arribar, encara no hi havia ni vols directes. És cert que no és tan turístic com Marraqueix o Agadir. Però és una ciutat amb molta màgia.


La capital cultural del Marroc.

La seva universitat és la més antiga del món. I fundada per una dona. 


I amb una medina que és patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Les tres medines més importants del món àrab són la d’Istanbul, el Caire i Fes. Però la de Fes és la més gran. Perdre’s pels seus carrerons estrets és com fer un viatge a l’edat mitjana.


Ha fet el mateix camí que molts jueus sefardites expulsats de la península al segle XV.

Sí, però jo no tinc previst quedar-m’hi. 


Una dona fent negocis al Marroc pot sorprendre a més d’un.

El primer sorprès va ser el nostre soci local. Però a les dones estrangeres ens respecten molt. Especialment si anem a fer-hi negocis. Encara que els costa d’entendre. 


Per a fer aquest viatge ens hem de treure el barret de turista i posar-nos el de viatger?

És un país que genera experiències molt intenses. Perquè sovint són inesperades. És important abandonar els prejudicis; et permet una mirada més genuïna.


La manca de seguretat és un prejudici?

És la pregunta habitual entre els que hi venen per primera vegada. És normal. Però jo m’hi sento més segura que en una gran ciutat com Barcelona.


Anem al Marroc buscant exotisme, i ens creuem amb els  que hi fugen buscant una nova vida.

És paradoxal, certament. Aquella gent ens veu a casa seua fent turisme, amb capacitat per a gaudir, encara que només per uns dies, dels plaers de la vida. Ens creuen rics i volen tenir el mateix. Per això es juguen la vida, per poder tenir-ne una com la nostra. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article