“Podem demostrar que un territori dispers pot organitzar grans esdeveniments”

per Redacció Ò.M.J

Roger Pedret  Director dels CSIT World Sports Games 2019

Entrevistes

“Podem demostrar que un territori dispers pot organitzar grans esdeveniments”
“Podem demostrar que un territori dispers pot organitzar grans esdeveniments” | cedida

Pregunta: A pocs dies de l’inici d’estos jocs mundials populars, ho tenen tot controlat?

Resposta: Estos dies hem estat acabant d’ultimar detalls, per a preveure tot el transport des de l’aeroport fins als hotels, i començant a decorar ja les seus i els pavellons poliesportius, amb la mascota dels jocs i els símbols dels World Sports Games.


P: Quan arriben els primers participants?

R: Entre el dia 30 de juny, en què ens arriben uns 120, i el dia 2 de juliol, que serà el dia de més afluència.


P: Els CSIT World Sports Games primen la participació i els valors socials sobre la competitivitat. En quina mesura l’edició d’enguany aprofundirà en este esperit?

R: Són uns jocs que tenen l’origen en les olimpíades dels treballadors als anys 20 i 30 i es van reprendre fa 11 anys com una revifada de les olimpíades amateurs. L’Ajuntament de Tortosa, les institucions i els consells esportius s’han abocat amb el que ha de ser una reivindicació de l’esport a nivell amateur. Hi ha una competició en què hi haurà gent que vindrà a guanyar, però hi ha una part molt important que és l’intercanvi cultural, conèixer el territori i fer lligams entre les diferents delegacions.


P: Este amateurisme, combinat amb l’alt nivell d’alguns participants, no farà que les diferències esportives siguen excessives?

R: És cert que hi haurà molt nivell en alguns casos i altres en què el nivell és bàsic. Per exemple, en minifootball hi haurà un equip de parlamentaris d’Angola amb un nivell d’aficionat i hi ha equips d’Israel amb molt nivell. Però estes divergències són habituals.


P: Quin impacte n’esperen, dels jocs? No s’ha creat una expectació generalitzada entre la població. A què aspiren quant a ressò?

R: No hi ha hagut massa temps ni pressupost per a fer difusió, però a diferència d’unes olimpíades, en què busques un major impacte quant a venda d’entrades, etcètera, aquí l’accés a totes les competicions és gratuït i l’objectiu és que la gent, participants, acompanyants i ciutadans, puguen gaudir tant de la competició com de les activitats paral·leles o de les cerimònies d’obertura i de clausura, que inclourà una festa final. Busquem un intercanvi entre Tortosa, les Terres de l’Ebre i totes les delegacions que participen en l’esdeveniment. 


P: Els jocs han de suposar un impuls i un examen per a equipaments nous com pot ser el Win Tortosa. Com ho valora?

R: El més important és que no hi ha hagut cap gran inversió específica ni extraordinària en instal·lacions, sinó que aprofitem tot el que tenim a Tortosa i a les Terres de l’Ebre, inclòs el nou complex Win o el pavelló de Jesús, que s’estrenarà esportivament amb la competició de tennis taula. Es tracta de potenciar el que tenim.


P: Quin és l’esport majoritari dels jocs?

R: El mamanet, una espècie de vòlei que només el juguen dones que siguen mares.


P: I la delegació que aporta més esportistes?

R: Itàlia, per davant de Catalunya. El més destacable és que tindrem una xifra rècord de participants en relació amb totes les edicions que s’han fet dels jocs des del 2008. 


P: La preparació de la cita ha evidenciat la falta de places hoteleres a les Terres de l’Ebre?

R: Hem omplert tot el que hem pogut de les Terres de l’Ebre, amb 24 hotels, i n’utilitzem dos de Salou per a 400 places. Parlem d’un volum d’allotjats extraordinari i fins que no hi ets al damunt, no t’hi trobes. També és una època en què hi havia hotels amb algunes reserves fetes, però certament hi ha una mancança quant a capacitat d’allotjament i això s’ha fet evident amb les delegacions més nombroses.


P: Totes les seus són al Baix Ebre i al Montsià? Per què s’ha renunciat a la Ribera d’Ebre o a la Terra Alta?

R: El criteri ha estat fixar les seus tan a prop com fos possible dels allotjaments, i la Terra Alta i la Ribera ens quedava més fluix pel que fa a la capacitat d’allotjar gent. Per tant, també ha sigut per una qüestió de cost del transport en diners i temps. 


P: Què espera, vostè, d’estos jocs?

R: És una gran oportunitat, tant per a Tortosa com per a les Terres de l’Ebre, de demostrar que som capaços d’organitzar esdeveniments internacionals que porten molta gent. Té les seues complicacions, en ser un territori dispers i no tenir per exemple un transport regular preparat per a això, però al final jo crec que ens n’hem sortit i ha de ser un gran aparador tant turístic com cultural. 


P: Per què una festa major ebrenca com a motiu de la cerimònia inaugural?

R: Reforça la cultura regional del territori que acull els jocs. Hauríem pogut fer una cosa més sofisticada, però no s’adiria amb l’essència d’estos jocs, que demanen una cosa més tradicional. Per això barrejarem aspectes com el Renaixement o les bandes de música de tot el territori.


P: A Catalunya tant l’impuls a la competició com la participació s’ha canalitzat a través dels Consells Esportius. En altres països també hi ha una figura homologable en relació amb l’esport amateur?

R: Sí. Cada país té una associació d’esport amateur, que és la que forma part del CSIT i és la que s’encarrega de convidar i de tramitar les inscripcions. Fins i tot delegacions com per exemple la mexicana organitzen tornejos previs, classificatoris, per a reduir el nombre de participants en la fase final dels jocs. 


P: En canvi, Espanya no té està eina associativa.

R: Efectivament, no hi ha cap figura similar. De fet, només competiran una dotzena d’esportistes [de la resta de l’Estat espanyol] a nivell individual en la modalitat de Pole Dance [gimnàstica en barra]. En canvi, hi ha esports que en alguns països són considerats com a referents de l’amateurisme, com per exemple la natació a Holanda, i portaran molta gent. n

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article