Norma Pujol Farré (Flix, 1988) s’ha convertit en poc temps en un referent d’ERC a les Terres de l’Ebre, en passar de ser regidora del seu poble a directora general de Joventut de la Generalitat i, sense ni complir un any en el càrrec, a única diputada del territori al Congrés, havent renovat el 26-M com a regidora a l’Ajuntament de Flix. Pujol serà portaveu d’ERC a la Comissió de Ciència i Innovació i a la de Drets de la Infància i l’Adolescència, i portaveu adjunta a Educació i FP -és mestra de formació- i a Drets dels Discapacitats.
Pregunta: Quines sensacions té després d’haver aterrat al Congrés de Diputats?
Resposta: És una cambra parlamentària molt gran. Emocionalment el dia de la constitució del ple va ser molt dur, perquè hi havia allà els pesos polítics. Veure’ls com prenien possessió em despertava il·lusió, però saber que després havien de tornar a la seua cel·la, em generava ràbia i indignació.
P: També va ser un dia històric quant a males formes? Què sentia quan l’extrema dreta no la dixava ni parlar a l’hora de prendre possessió?
R: Vaig al·lucinar. Jo anava mentalment preparada per a trobar-me una extrema dreta hostil que no m’hauria agradat trobar-me mai a cap institució. Però en veure que no només no dixaven parlar els presos sinó a cap diputat independentista i fins i tot tampoc a algun de Podem que prometia el càrrec en català, em va semblar un espectacle prehistòric indigne d’un lloc on es va a fer política. Fins i tot ells diria que es van adonar que no es podia reproduir.
P: I com preveu el tracte amb la gent de VOX que s’ha estrenat al Congrés com vostè? Sempre s’ha dit que a Les Corts poden anar a prendre cafè junts representatns de diferents extrems polítics, però ara hi ha línies vermelles?
R: No estar d’acord mai pot donar peu a negar un cafè, una salutació, però quan passem a la falta de respecte, al feixisme, al racisme constant, ja són línies roges. Jo soc educada amb tothom, però hi ha actituds que no puc passar per normals.
P: I el ple d’investidura? Vostè creia que el PSOE i Podemos s’hi entendrien?
R: Quan Pablo Iglesias s’aparta i sembla que es negocien per a Podem ministeris com Igualtat o Sanitat, la percepció és que sí que hi hauria investidura. Però no només no arriben a cap acord sinó que es tiren els plats pel cap al ple, en públic, quan en moments de negociació s’entén que les discussions s’han de fer a porta tancada. Tot i que fins a darrera hora jo vaig pensar que sí que s’entendrien.
P: I esta topada entre tercers, però que ha estat un fracàs de la política, l’ha sobtat?
R: A Catalunya estem més habituats a pactar entre formacions polítiques que, tot i les discrepàncies, prioritzen governar junts per un bé comú. Tenim l’exemple de la Generalitat, o a nivell municipal, a Flix hem tingut governs de concentració en moments complicats. A l’Estat espanyol, s’han acabat els governs de majoria absolut i els resultats electorals demostren que hi ha diversitat i que s’han d’arribar a pactes de govern. Però la cultura del pacte no està encara ben instaurada a Espanya i els està costant. Tothom mira massa pel seu partit, pel seu ego, i costa cedir. El meu desig és que aprofiten el mes d’agost per tancar un pacte i que siguen responsables.
P: Per què desitja este pacte?
R: El missatge de la ciutadania és que el PSOE i Podemos puguen fer un govern, que jo desitjo perquè unes noves eleccions tornarien a plantejar el perill que puga sumar la dreta i l’extrema dreta. I això seria un desastre polític tant per l’Estat espanyol com sobretot per a Catalunya. Volem algú a l’altre costat de la taula que puga seure a parlar dels nostres problemes nacionals i de la vida quotidiana que encara passen per decisions que es prenen a Madrid.
P: Sembla obvi que un govern PSOE-Podem comportarà polítiques d’esquerres a celebrar des d’un partit com el seu. Però, des del punt de vista soberanista, realment veu algun indici que hi puga haver un diàleg sincer entre Catalunya i l’esquerra espanyola?
R: D’un costat, tinc ganes que hi puga haver un diàleg. Però és que a més ho veig com una obligació. L’Estat i el seu govern s’han de seure a parlar i s’han d’entendre amb el govern català. La política passa per dialogar i entendre’s.
P: Des que ha arribat a Madrid, ho veu més possible o menys?
R: No soc jo qui parla amb els portaveus dels altres partits, però parlant amb altres diputats i diputades d’altres formacions, no ho veig tan complicat. És un objectiu que no hem d’abandonar. Per a ERC, treballar per la independència i per una República efectiva quan abans millor, passa indefectiblement pel diàleg.
P: Com explica a la gent pel carrer l’abstenció d’ERC en la investidura fallida de Sánchez?
R: Tota la gent de l’entorn d’ERC que m’he trobat ha estat d’acord amb l’abstenció. Sí que hi ha gent que opina per xarxes que havíem de dir que no, però en campanya ja vam dir que no aniríem a Madrid ni a bloquejar res ni a donar xecs en blanc. I l’abstenció, és això.
P: Una part de l’independentisme està cuinant un sentiment antipartits, per la suposada falta d’unitat. Exconsellers del seu partit han dit que no aniran a la manifestació de la Diada. Què en pensa?
R: Parlem d’un sector de l’independentisme que constantment reclama unitat, però jo em vull centrar en aquell sector de la població que encara podem acabar de convèncer que una República catalana seria el millor per a resoldre els problemes del nostre país.
P: Quin escenari preveu amb unes noves eleccions espanyoles que podrien caure just després d’una sentència del Suprem que potser també propiciarà eleccions a Catalunya?
R: No preveiem una sentència agradable del Suprem. L’escenari diguem que és inestable.
P: I a nivell de les Terres de l’Ebre, quines qüestions prioritzaran, vostè i el seu grup parlamentari?
R: Infraestructures, línies ferroviàries, descontaminació de Flix i pla de restitució, desmantellament del Castor…tot el que vam anar abordant durant la campanya electoral. Amb el suport dels companys del grup parlamentari i de la gent del territori, podem fer molta faena per a millorant les prestacions del territori sobretot quant a oportunitats, perquè de vegades semblem els grans oblidats.
P: La seua progressió política es pot dir que ha estat meteòrica. Com ho ha paït?
R: És cert que normalment les etapes són més llargues i jo n’he cremat molt ràpidament, però això està relacionat amb la situació política històrica, que reclama moviments ràpids i estratègics. Quan em proposen anar al Congrés, vaig pensar que feia molt poc que estava a Joventut, però també que hi ha gent a la presó i que no em podia preocupar per la meua estabilitat.
