Pregunta: Què és la UAVAT?
Resposta: La Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) es va crear arran del 17-A. És una unitat de professionals formada per psicòlegs, forenses, advocats… Es va crear veient l’abandonament amb què moltes víctimes es van trobar setmanes o mesos després dels atemptats. La UAVAT fa una assistència integral a la víctima davant de tota la burocràcia amb la qual es troba quan ha patit un atemptat.
P: Amb quines barreres es troben?
R: Ningú t’informa quan ets víctima d’un atemptat que tens un termini d’un any per a fer la sol·licitud al Ministeri de l’Interior i l’experiència ens diu que l’administració no es dedica a cercar les víctimes. La que se n’assabenta, ho ha de demanar. La que no, li passa el termini i té un problema. Després tenim el tema de l’assistència: com estan els ferits, els familiars de les víctimes mortals i dels ferits, com estan les víctimes presencials… Tot això és una faena molt feixuga de recollir informació i l’administració no ho fa en la totalitat de les víctimes.
P: La UAVAT han demanat un canvi en la legislació.
R: Les relacions amb el Ministeri no són cordials perquè els estem tirant per la cara la manca d’interès que mostren. En la memòria que hem presentat recentment mostrem moltes de les denegacions que fan arribar a les víctimes i moltes són per extemporaneïtat. Però és que la gent no sap que són víctimes. Els busquem nosaltres i quan els trobem, ningú els havia informat.
P: A quantes persones ferides a Alcanar se’ls ha denegat la condició de víctima?
R: Fins ara totes les sol·licituds que hem presentat, que no són el total de 29. Però si la Fiscalia no reconeix Alcanar com a atemptat terrorista, estes 29 persones estan en uns llimbs legals. Estem lluitant perquè les reconeguen.
P: Per quins motius la fiscalia no reconeix els fets d’Alcanar Platja?
R: Perquè diuen que va ser “una explosió fortuïta” i no “anava dirigit contra ningú”. No fotem! L’imam de Ripoll era el cap de la cèl·lula i va morir aquella nit en l’explosió. És evident que aquells individus no emmagatzemaven explosius per a anar-se’n de festa. El seu objectiu era destrossar la vida a milers de persones.
P: El jutge de l’Audiència Nacional podria sentenciar que sí que va ser un atac terrorista?
R: Tant de bo el jutge tinga més seny i s’adone de l’errada que pot ser no reconèixer Alcanar com a atemptat. Imaginem que un terrorista d’ETA està preparant un explosiu, li esclata i fereix una persona que per casualitat passava per allà. Oi que ningú dubtaria que és un atemptat? El que passa a Alcanar és que reconèixer que és un atemptat implica reconèixer 29 víctimes més que tindrien uns drets. Nosaltres lluitem per elles, l’administració competent no ho fa.
P: Com a víctima d’ETA, creu que hi ha diferents classes de víctimes del terrorisme?
R: És la sensació que tinc des que vaig sortir del judici d’Hipercor el 1989. És clar que hi ha una utilització política del col·lectiu de víctimes. Malauradament hi ha víctimes que s’han deixat enlluernar i altres ens hi neguem. Les que
s’han deixat, tenen uns drets reconeguts, han fet carrera política si han volgut, i hi ha altres víctimes que només volem que s’assistisca la víctima del terrorisme anònima tal com marca la normativa. I els primers que fan esta diferenciació és el Ministeri de l’Interior.
P: En què ho noten?
R: La normativa d’indemnitzacions fa diferenciacions segons la professió de la víctima. Tampoc deixa de ser casual que quan ETA va matar certs polítics, s’han fet fundacions al seu nom. Mentre que ningú ha fet cap fundació per la primera víctima civil d’ETA a Catalunya o per l’atemptat d’Hipercor. Segons qui siga la víctima tindrà uns drets, unes fundacions i uns altaveus mediàtics que la infinita majoria de víctimes del terrorisme anònimes no tenim. Però això no vol dir que no patim el mateix dolor.
P: Hi ha cap país que siga un model en l’atenció a les víctimes del terrorisme?
R: Hi ha països, com els EUA, on es consideren víctimes d’actes de guerra. Això és exagerat. Però sí que hi ha països que tenen una normativa assistencial que caldria comparar amb l’espanyola (malgrat que diguen que és excel·lent) i poder aplicar el millor de cada país. Hi ha altres països que no tenen normativa perquè pensen que mai tindran un atemptat. Desgraciadament el terrorisme gihadista no fa distincions. I a l’estat espanyol encara s’està veient el terrorisme des del vessant d’ETA, i el terrorisme gihadista és molt diferent. Hem de canviar el xip i millorar la normativa.n
