Pregunta: Tots els consells comarcals de l’Ebre estaran encapçalats per ERC, però el de la Ribera d’Ebre és l’únic que no canvia de mans. Vostè passa de presidir-lo amb CiU, a fer-ho amb ERC, què ha passat en els últims anys per haver pres esta decisió?
Resposta: Vaig accedir-hi el 2015 sota el paraigua de CiU en aquell moment. Però cal dir que no vaig ser la proposta de CiU sinó que va ser un acord de consens amb la FIC, ja que no hi havia majoria, i també vaig rebre el suport d’ERC, divui de dinou consellers. Al cap de dos anys, ERC va entrar a govern i des del PDeCat es va demanar la meua dimissió per este pacte. Em vaig sotmetre a una moció de suport i el ple em va revalidar, també amb divuit vots de dinou. Sempre he dit que la política municipal es fa en funció de les relacions entre persones, amb qui compartixes una forma de treballar i unes idees comunes, més que amb una disciplina de partit. Amb ERC vam treballar molt de gust i vaig decidir canviar de grup.
P: Ara seguiran governant conjuntament, ERC amb majoria i Junts com a soci de govern.
R: Sí. I és justament per això. Tenim bona relació i els últims quatre anys vam treballar bé i còmodament les dos formacions. Hem volgut seguir i apostar per una comarca amb un acord de govern ampli.
P: En acabar el ple de la setmana passada, deia que se sentien “decebuts” amb la Generalitat per la gestió de les obres de l’abocador de Riba-roja d’Ebre.
R: Del primer dia sabiem que la fase estava molt avançada. Vam buscar escletxes legals amb el govern i sabem que la decisió final la prendrà un jutge. Venim d’una llicència ambiental obsoleta, una decisió precipitada i les obres fetes contra rellotge. També va modificar el projecte també molt ràpidament i nosaltres hem intentat anar posant en coneixement tot el que estava passant. La Ribera pensem que ja tenim prou abocadors, i tenim sobre la taula també l’ampliació del de Tivissa. És un despropòsit i una vergonya. Creiem que hi ha una mala planificació: no pot ser que tothom que aixeque el dit puga rebre un abocador per a pal·liar una situació de necessitat. I sí, tenim decebuts en este sentit.
P: Ha parlat amb el conseller de Territori i Sostenibilitat?
R: Hi havia de parlar dijous de la setmana passada. Però com que les converses abans no van anar tan bé com volíem, vam mirar de prorrogar-ho un altre dia. Per la situació recent, sembla que no estem en condicions d’arribar a acords.
P: Ara s’estan negociant les mesures per a pal·liar els efectes de l’incendi de la Ribera d’Ebre, el Segrià i les Garrigues.
R: Les jornades són molt llargues, i és complicat. Per uns no n’hi ha prou, d’altres pensen que estem encarrilats, i hi ha punts de vista diferents. El que sí hem de tenir clar és una cosa: fa cosa d’un mes encara s’estava extingint l’incendi i ja tenim les primeres mesures sobre la taula. Penso que hi ha hagut un respecte envers nosaltres, serà poc o serà molt, però la Generalitat hi està a sobre, no han desaparegut i hi estan treballant. Crec que també haurem de particularitzar una mica les mesures, s’ha de dir que no tots els pagesos han estat igualment afectats. Hi ha pagesos que se’ls hi ha cremat tot, d’altres que tenen una part afectada; alguns viuen de la pagesia i d’altres la tenen com a activitat de lleure… les situacions són diferents i les mesures també ho han de ser.
P: Un dels temes candents dels últims anys ha estat quin ha de ser el model de comarca de la Ribera d’Ebre.
R: El futur de la Ribera després del tancament nuclear i del tancament de la fàbrica de Flix ha posat de relleu este tema. Optem pel turisme, l’agricultura i el producte local i també la indústria que pot encaixar en este model. No tot s’hi val. Nosaltres diem que un abocador no és una indústria, i ho hem vist amb Tivissa. Són només desenes de camions! I ara n’hi haurien 200 més. En una carretera com la C-12, on són habituals els talls per algun accident. I nosaltres crearem unes comissions on la voluntat és que hi haja tots els grups, perquè totes les opinions són necessàries, i es puga arribar a acords. Hem de posar l’accent també en el fet que la Ribera d’Ebre és pionera amb coworking rural, amb l’adminstració electrònica i les noves tecnologies. I en podem presumir. Ho hem fet en el marc de la Mobile Week, on va arribar un esdeveniment de referència mundial als nostres pobles. Segum treballant en el turisme i volem posar en marxa el projecte País Viu de la Generalitat. Tot això ha de fer atractiva la Ribera. No som una terra d’abocadors.
P: Des d’ERC es presentava la voluntat de treballar en una vegueria de l’Ebre
R: Este divendres, dia 9, tenim una reunió al Consell de Móra d’Ebre per a començar a treballar en este sentit. De forma conjunta amb totes les coses que tenim en comú i que ens fan singulars a nivell de país! Després visitarem el terreny afectat per l’incendi.
