“La prudència i la reflexió són el millor ancoratge en un món canviant com el nostre”

per Ximo Rambla

Isidre Fainé President de la Fundació Bancària “la Caixa”

Entrevistes

Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària “la Caixa”, a Barcelona, on va concedir una entrevista en exclusiva per al setmanari l’ebre uns mesos després de rebre la distinció de Confrare d’Honor de l’Arxiconfraria de la Cinta.
Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària “la Caixa”, a Barcelona, on va concedir una entrevista en exclusiva per al setmanari l’ebre uns mesos després de rebre la distinció de Confrare d’Honor de l’Arxiconfraria de la Cinta. | cedida

“Vaig rebre la distinció de Confrare d’Honor de l'Arxiconfraria de la Cinta en nom del conjunt de persones que conformen  l’Obra Social“

 

Pregunta: Enguany va ser nomenat Confrare d’Honor de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta de Tortosa, entre altres motius pel seu suport a projectes socials. Què va sentir en rebre la medalla d’una entitat que té 400 anys d’història?

Resposta: Va ser un acte especialment emotiu per a mi. Em sento afortunat pel nomenament i, alhora, el fet de representar aquesta institució centenària és també una responsabilitat. L’Arxiconfraria va tenir la gentilesa de concedir-me la distinció pel suport a projectes socials, i, específicament, de lluita contra la pobresa infantil, que és una de les línies d’actuació més estratègiques per a “la Caixa”. En moments com aquest, sempre tinc present que es tracta d’un reconeixement al col·lectiu que ho fa possible, i que jo el recullo en nom del conjunt de persones que conformen l’Obra Social. Una distinció com la de l’Arxiconfraria sempre ens esperona i ens recorda que hem de seguir treballant amb el mateix, o més, nivell d’exigència. La cerca constant de l’excel·lència és cabdal, per això dic als meus col·laboradors que el més important encara està per fer.    


P: Al moment de recollir el guardó es va referir als seus pares. Del seu pare diu que li va donar el cap, la reflexió i el coratge, i de la mare l’empenta, el caràcter i el cor. Nomenar els pares en un dia així és alguna cosa més que posar la màquina del temps en marxa.

R: Un es cura de tot menys de la seua infantesa, i és allà on obtenim les ensenyances més valuoses. Els meus pares són un gran referent per a mi i els tinc molt presents en el dia a dia, per això també els vaig recordar durant l’acte de la Reial Arxiconfraria. Ells em van transmetre els valors de l’esforç, la responsabilitat, 
l’honestedat, el respecte i, sobretot, la importància de la paraula donada. Els meus pares em van ensenyar que la felicitat està dins de cadascú. Està més en donar que en tenir.


P: L’Arxiconfraria de la Cinta com sap fa deu anys que va posar en marxa el Banc d’Aliments. Una societat del primer món que necessita el suport de tantes entitats per a ajudar el veí del seu carrer a poder menjar la podem considerar o no una societat en fallida? Quines creu que haurien de ser les mesures a aplicar de seguida perquè un dia no fos necessari tenir un banc d’aliments?

R: Hem d’estar predisposats a fer el que puguem per combatre les desigualtats, a tots els nivells. L’empatia, l’altruisme i la solidaritat són inherents a l’ésser humà. Però alhora, abans de jutjar, hem de ser conscients de la complexitat de tot el que ens envolta i tractar de ser comprensius i tolerants amb les realitats que ens són alienes. Crec que el sentit de la responsabilitat individual pot acabar generant una consciència transformadora. 


P: Pel que he pogut llegir, compartix inquietuds amb el papa Francesc, entre elles la lluita contra la pobresa, un problema urgent a resoldre i al qual ningú troba solució.

R: La lluita contra la pobresa és un repte social que ens hauria d’involucrar a tots: administracions públiques, empreses, tercer sector i també als ciutadans. Treballar per  a les persones socialment més vulnerables i afavorir que tinguen més recursos i oportunitats és, abans que res, una exigència ètica que vincula qualsevol societat. I constitueix una oportunitat perquè aquesta prospere i tothom en surte beneficiat. A “la Caixa” comptem amb un projecte molt ambiciós, centrat en l’atenció a llars amb menors en risc o situació d’exclusió. El seu objectiu últim és trencar el cercle viciós de la pobresa hereditària i aconseguir, així, que aquests infants i joves tinguen les mateixes oportunitats que la resta. Des que el vam crear, l’any 2007, aquesta iniciativa, anomenada CaixaProinfància, ha atès més de 300.000 nens i joves de tot l’Estat, amb ajudes que superen els 500 milions d’euros. És un programa que es desenvolupa a totes les comunitats autònomes de la mà d’entitats socials territorials, que són les que millor coneixen les necessitats de cada zona, i amb les corresponents administracions públiques. De fet, treballem molt alineats amb les preocupacions del Govern espanyol i mantenim contacte habitual per alinear les nostres actuacions i fer-les més eficaces. Això ha permès vertebrar un treball en xarxa molt important i transformador. I aquesta col·laboració entre diferents agents, de l’àmbit públic i privat, és clau a l’hora lluitar contra la pobresa infantil.


P: De tota la seua trajectòria professional a “la Caixa” creu que el fet d’haver pogut salvaguardar allò que fa referència a l’obra social a través de la fundació és el millor llegat que pot acabar deixant després de tants anys de treball?

R: No ho he fet sol. És mèrit d’un equip de professionals il·lusionats, motivats per aquest gran projecte que és “la Caixa”. Quan vaig arribar a l’entitat, de la mà de Josep Vilarasau, vaig poder aprofundir en els textos que el seu fundador, Francesc Moragas, havia deixat. Volia conèixer de primera mà els pensaments i motivacions que l’havien portat a crear la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Des de llavors m’acompanyen frases que ell deia, com “la feina al cap, la gent al cor” o “soc l’home més ambiciós del món: com que no tinc necessitats, he fet meues totes les dels altres”. Mai hem perdut de vista els valors que defineixen “la Caixa” des de fa més d’un segle i que constitueixen la seua essència. Voldria fer èmfasi, en aquest sentit, en la gran tasca que van dur a terme els meus predecessors: Joan Antoni Samaranch, Josep Vilarasau i Ricard Fornesa. Ells han estat els millors garants d’aquesta essència. 


P: Quins canvis destacaria com més importants dels soferts per “la Caixa” des d’aquell 1981 quan es va incorporar com a subdirector general?

R: En termes generals, en aquest període, “la Caixa” va passar de ser una entitat centrada en banca minorista a ser un gran banc global, que ofereix tot tipus de serveis financers a tot classe de clients. Ara fem banca minorista, però també majorista, d’inversió, electrònica, d’assegurances, internacional... Parlant de fets més concrets, hi ha hagut molts moments rellevants, com l’expansió arreu del territori espanyol, la sortida a borsa, el pas de caixa a banc o la transformació que dona lloc a la Fundació Bancària “la Caixa”. Però, per a mi, el més important és que el compromís social de l’entitat s’ha mantingut inalterable durant tots aquests canvis. La ferma voluntat de contribuir al progrés de les persones i del territori. Aquesta raó de ser és la que fa que avui “la Caixa” sigue la primera fundació privada d’Espanya i una de les més importants a nivell
internacional. 


P: El compromís social de “la Caixa” amb la societat és el seu principal actiu? 

R: Sens dubte. Així ha estat des de la seua creació com a Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. I és el que més valoren els empleats, els clients i accionistes de CaixaBank i crec que també la gran majoria de la societat. La contribució social de l’entitat ha estat cabdal en diferents moments històrics i ha contribuït a pal·liar els efectes de conjuntures adverses, com l’última crisi econòmica.  


P: Quan fa pocs mesos va rebre el Premi Forbes a la Filantropia va destacar la importància que donava a la prudència i la reflexió. Això algú pot pensar que està renyit amb els temps actuals on s’actua amb tanta rapidesa i a cop de Twitter. I això ho diu un banquer. Com es conjuga tot plegat?

R: Crec que és perfectament compatible. Pot semblar que apostar per la prudència i la reflexió requereix d’una actitud gairebé militant en el context actual. Però estic convençut, perquè ho comprovo cada dia, que són el millor ancoratge en un món com el nostre, immers en el canvi constant. Fa anys que estic molt implicat en temes de management i de formació de directius, a través de l’Associació Espanyola de Directius (AED) i de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE). Crec que tot el que tingue a veure amb el lideratge transcendeix la mateixa empresa, i repercuteix en el conjunt de la societat. Per això és tan rellevant fomentar lideratges responsables i amb consciència social. Parlàvem de la importància de la prudència i la reflexió, i també m’agradaria destacar el sentit de la justícia, el bon criteri, el do de consell, així com la determinació i l’audàcia per fer les coses en el moment oportú. És el que anomeno la maleta de valors, que tots hem de tenir i ha de viatjar sempre amb nosaltres per situar-nos en el present i projectar-nos cap al futur. 


P: Una trajectòria professional i personal tan llarga i exitosa com la seua no es pot atribuir a un únic factor. Però si hagués de destacar-ne alguns, per quins es decantaria?

R: Sens dubte, és una suma de circumstàncies i factors, individuals i col·lectius. M’agradaria destacar aquesta última variable, perquè estic convençut que el mèrit sempre és col·lectiu. Com va dir un gran home americà, “no hi ha límit en el que algú pot fer ni on pot arribar si no importa qui es penja les medalles” Perquè a més, és de justícia. Vist en perspectiva, diria que el treball en equip i la suma d’esforços i voluntats defineixen, en bona mesura, la meua trajectòria. 


P: Pareix que treballar a 10 anys vista no el satisfà i sempre parla de treballar per a mantenir els objectius de la Fundació Bancària de la Caixa com a mínim cent anys més. I això com es fa?

R: La Fundació Bancària, amb actius per valor de 20.000 milions d’euros, és propietària de CriteriaCaixa que gestiona importants participacions accionarials com CaixaBank, Naturgy, Telefónica, Saba, i altres més petites. Els rendiments d’aquestes nodreixen l’Obra Social i garanteixen la seua activitat. Amb aquest plantejament, nosaltres treballem a curt, mitjà i llarg termini. No ho concebo d’una altra manera. La Fundació és una entitat centenària, i la nostra aspiració és garantir-ne la continuïtat. És un objectiu ambiciós, però a l’alçada dels nostres predecessors i de la història de “la Caixa”. Això s’aconsegueix amb l’esforç, la dedicació i l’exigència que ens ha caracteritzat sempre.  

 

 Isidre Fainé, amb la medalla de Confrare d’Honor de la Reial Arxiconfraria de la Cinta. |  AMADOR GISBERT

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article