HomeEntrevistes“Una taxa turística al Delta? Per què no? Ajudaria al manteniment de...

“Una taxa turística al Delta? Per què no? Ajudaria al manteniment de camins o a la lluita contra el mosquit”

Com es preveu la collita d’arròs enguany?

Dependrà del que faça el temps estos últims dies, però esperem una sega normal en qualitat, quantitat i preu. Este és un conreu molt estable.

Vostè ha conreat olivera també.

Sí, i esta és molt menys estable. Té menys despeses però també poc rendiment. Si és de secà, depens del temps, i si és regadiu, has d’invertir-hi molt. A l’interior del Baix Ebre i Montsià, si no tira endavant el canal Xerta-Sénia, de manera seriosa,
l’olivera està perduda.

Es dedica a la pagesia a temps complet. 

Excepte els dos mandats que vaig ser regidor a Amposta. Abans i ara, només faig de pagès.

Sempre ho ha tingut clar això de la pagesia?

Vaig deixar els estudis d’enginyer informàtic a punt d’acabar-los. No m’agradava. El que em tirava era el camp. De vegades, quan el teu esforç se’n va a fer punyetes per una mestralada, t’agafen ganes de plegar. Però este ofici no és com qualsevol altre negoci. Un pagès, abans d’abandonar, hi posarà diners de la butxaca. La terra enganxa molt.

Molts reivindiquen el seu passat pagès com a mostra d’origen humil i per a justificar que si han prosperat és perquè han fugit del camp. 

Quan era menut, l’obsessió de la majoria de pares era que féssem qualsevol cosa menys de pagès, que associaven a fracàs. Per fortuna, avui això ha començat a canviar i s’està tornant a apreciar el món rural.

Que el fill estudiés o treballés a Barcelona era una victòria.

Encara que malvisqués amb qualsevol feina.

Si un pretén dedicar-se a l’agricultura a l’Ebre i, a més, vol guanyar-s’hi la vida, com ho ha de fer?

Este deu ser l’únic ofici en què no hi ha noves incorporacions. Qui s’hi dedica és per tradició familiar. I això vol dir que començar de zero és molt complicat.

Quin és el millor sector?

No n’hi ha cap. Els únics que aguantem som els arrossaires. Però ens venen noves exigències d’Europa. El cítric està molt tocat, igual que la fruita dolça i l’olivera.

Les granotes tornen a cantar als arrossars després de vora trenta anys sense fer-ho.

No sabem per què van desaparèixer. Fa 4 o 5 anys que tornen a sentir-se. Els fitosanitaris que apliquem són molt innocus. En canvi, quan més granota hi havia, als anys 80, és quan es tiraven els productes més agressius.

Benvingudes les granotes, però no el cranc blau o el caragol poma. Creu que ho hem vist tot en espècies invasores?

Segur que n’arribaran de noves. El cranc blau està fent molt de mal a les espècies autòctones. L’única cosa bona és que es menja el caragol poma.

L’arròs ecològic és el camí a seguir?

Al Delta no funciona. S’ha intentat, s’ha invertit molt, però avui encara no és rendible.

Quin arròs m’aconsella?

L’arròs de les dues cooperatives del Delta aglutinen el 60-70% de l’arròs que es fa al Delta. Compreu-lo aquí. A mi m’agraden els monovarietats. Cada arròs té una cocció diferent. Tenim el repte de fer pedagogia perquè el consumidor valore com cal l’arròs que fem a casa nostra. Darrere d’un quilo d’arròs hi ha molt d’esforç.

La convivència de sectors diferents al Delta és una aposta en què guanya tothom?

Aquí hi ha arrossaires, mariscadors, pescadors, caçadors, turistes, parc natural i habitants. I qualsevol variació genera distorsió. Sense els arrossars el Delta ja hauria desaparegut, i de la nostra feina se’n beneficia tothom. Els turistes vénen a veure natura, però també arrossars.

Seria viable una taxa turística al Delta?

Per què no? S’hauria d’estudiar bé. Les administracions van curtes de diners. I no parlo de subvencions a l’agricultura. Una taxa que revertís en el Delta, en el manteniment de camins, carrils bici o lluita contra el mosquit. Aquí els mosquits estan tot l’any, no només a l’estiu. Encantats que tothom vingue al Delta, però tinguem-ne cura entre tots.

Quines altres mesures calen?

El Delta necessita protecció per a evitar l’entrada del mar.

Mesures dures?

Estudiem-ho. Que ho diguen els científics. Però fem alguna cosa, tots plegats, perquè si no el Delta se’ns en va.

Treballa de sol a sol però li queda temps per a explicar la seua feina a les xarxes socials.

Hi ha gent que no sap que l’arròs té flor. I a mi m’agrada explicar-ho. Som una colla de pagesos de tot Catalunya que volem donar a conèixer la professió i sensibilitzar la societat a través de les xarxes. Però no per a fer pena, sinó per a fer pedagogia davant de la societat i de l’administració. I que la gent entenga que això no és Disney. Som els que vam reunir 40.000 euros en 24 hores per a ajudar el ramader que va perdre els animals pel foc de la Ribera d’Ebre. A twitter som @daniforcadell i @pagesosGPS.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 19 = 20

Últimes notícies