Com ha anat la campanya d’estiu?
Juliol i agost han anat bé. Hem superat les xifres de 2018. De fet portem una bona seguida des de la primavera passada, tot i que este setembre s’ha frenat. Sembla que este final d’any l’haurem de lluitar de valent.
Quina és l’estratègia per a captar clients?
Fora de temporada, sempre la mateixa. En el nostre cas, tenim un client d’empresa molt fidelitzat. I els caps de setmana anem a buscar el visitant de l’àrea de Barcelona, València, Saragossa i el País Basc.
L’ocupació hotelera continua sent un bon termòmetre de l’economia.
Camions a l’autopista i hotels plens, senyal que les coses van bé. Hem tingut molta activitat d’empreses i això fa pensar que hi ha dinamisme. Però caldrà veure si és una tendència que es manté. És molt difícil fer previsions perquè la reserva a última hora s’ha convertit en habitual.
A què venen els turistes que s’allotgen al seu hotel?
El turista d’oci busca sobretot delta de l’Ebre, via verda i, cada vegada més, els Ports. I nosaltres tenim la sort d’estar-ne a l’epicentre. El rei indiscutible és el Delta, perquè és una marca molt ben posicionada. Però s’està vertebrant una oferta al voltant de l’eix de l’Ebre basada en el riu, i també en els vins, la Batalla de l’Ebre i el patrimoni cultural. Encara que a nosaltres pot no semblar-nos-ho, les distàncies són molt curtes i els mercats com els de Barcelona això ho valoren moltíssim.
Dos parcs naturals a mitja hora en cotxe.
No ho té ningú més, ni a Catalunya ni a Espanya.
Quin és el perfil del turista a Terres de l’Ebre.
Familiar. Parelles amb fills, sobretot. Amb estades molt curtes, de cap de setmana. Sovint només fan nit el dissabte. La nostra lluita és que arriben
divendres.
Quin és el turista que més ens interessaria captar?
Hi ha un segment que caldria treballar, molt sensibilitzat amb els temes ambientals. No és només turisme de natura. Va molt més enllà. És gent implicada d’alguna manera en la lluita contra el canvi climàtic. Este client porta implícita una educació superior, busca qualitat en el servei i està disposat a pagar-la. Som reserva de la biosfera, tenim una biodiversitat única. Ho tenim tot. Però ens ho hem d’acabar de creure.
Què li podem oferir més?
Productes complementaris, que encaixen molt bé amb este perfil de client: esport, salut, gastronomia i cultura.
Els nostres turistes marxen satisfets?
En general, sí. Però si volem fidelitzar-los i que tornen, hem de fer coses. Acabo d’arribar d’Itàlia i allí ho tenen molt clar. Per a fidelitzar has d’aplicar petits canvis en l’oferta. I fer-ho cada any.
Quins canvis?
En tots els àmbits. Els privats, com els hotelers, fer alguna petita inversió. O innovar en l’apartat gastronòmic, per exemple. En esdeveniments i festes de recreació històrica: no pots fer cada any el mateix, perquè el turista que ja ho ha vist una vegada no tornarà. Has d’introduir nous elements a mode d’incentiu.
Les estades són menys estacionals?
El calendari escolar és el que marca les vacances. Al nostre favor tenim ara que els estius s’allarguen per davant i per darrere.
Per a un país que viu del turisme, dir que n’hi ha massa és contradictori?
No és un tema de volum, sinó de normativa. La societat cada vegada està més conscienciada que el turisme és una font d’ingressos important i que s’ha de cuidar. Tenim el repte de millorar-ne l’excel·lència. I per a això, és imprescindible la professionalització del sector.
L’Ebre limita al nord i al sud amb destinacions de turisme massiu. Ens interessa este tipus de client?
Em nego a pensar que tots els que estiuegen a Salou no estan interessats conèixer un parc natural com el Delta o els Ports. El problema és que sovint diferenciem massa les marques Terres de l’Ebre i Costa Daurada. Ens cal una estratègia més compartida.
Sectors públic i privat remen en la mateixa direcció?
Sí, però anem en barques diferents. El sector privat ens hem d’implicar encara més. No podem esperar sempre que siga l’Administració la que done el primer pas. La clau està a treballar conjuntament públics i privats.
Quin és el repte més important que ha hagut d’afrontar al capdavant de l’hotel?
Sens dubte, l’accident de Freginals, de fa tres anys, en què van morir tretze noies. El nostre hotel va acollir el centre de comandament. Va ser una experiència molt dura, per a la qual ningú estava preparat. Però al mateix temps, va ser una lliçó d’humanitat de totes les persones que ho van donar tot per a ajudar, des dels serveis d’emergències fins al personal de l’hotel.
