La seua és una especialitat poc coneguda?
Porto 18 anys exercint-la i encara hi ha molts companys metges que no saben ben bé què faig.
I què és el que fa?
En essència, estudiar la influència de l’activitat física sobre l’organisme i quins són els efectes de no fer-ne.
Quins tipus de pacients tracta?
Hi ha tres grups. Vetllem per millorar de forma saludable el rendiment d’esportistes en la seua disciplina; ajudem a optimitzar i recuperar capacitats funcionals a aquells que les han perdut; i, finalment, guiem i prescrivim exercici físic a pacients malalts.
Quines són les lesions més habituals que veu?
Sovint la gent confon el metge de l’esport amb el traumatòleg o, fins i tot, amb el cardiòleg. A pesar de tenir coneixements extensos en estes disciplines, no entrem a quiròfan ni tractem malalties del cor. Utilitzem de forma pràctica les bases de la biomecànica i som experts en la resposta del cos a estímuls com l’exercici. Les lesions d’origen muscular i tendinós són el nostre dia a dia.
Cada vegada es veu més gent corrent amunt i avall i en bicicleta per tot arreu.
Això és fantàstic. Però ens preocupa els que no veiem perquè estan asseguts al sofà. Una de cada quatre persones al nostre entorn té una conducta sedentària i tres de cada deu són inactives.
De què parlem quan ens recomanen fer activitat física de manera regular?
El mínim són 150 minuts a la setmana d’activitat moderada o moderada-intensa. Simplificant, seria mitja hora cada dia fent alguna cosa que implique respirar més de pressa. Però qui va dos dies a la setmana a jugar a pàdel o córrer i es passa la resta de dies assegut, continua sent sedentari.
Molts sedentaris s’excusen dient que l’esport també mata.
Que mora algú fent activitat física és molt mediàtic, però amb una incidència molt baixa, un o dos casos per 100.000 persones. El sedentarisme causa més mortalitat.
Per exemple?
La manca d’activitat té relació directa amb l’increment de factors de risc com el colesterol alt, l’obesitat o la hipertensió, responsables d’infarts o ictus, i amb determinats càncers. Patologies de l’aparell locomotor com l’artrosi o el mal d’esquena van sovint de la mà del sedentarisme.
L’obesitat és avui ja una epidèmia mundial. Com s’aborda sense estigmatitzar qui la patix?
No estigmatitzem però tampoc ho normalitzem com una qüestió estètica. Animem la gent amb excés de pes a fer esport. Millor una persona grassa activa que una de prima sedentària. La crisi dels 40-50 porta este col·lectiu a omplir els gimnasos després d’anys d’inactivitat. Alguns troben en esta edat una situació familiar favorable per a cuidar-se. Altres busquen no tant fer salut com substituir addiccions que han tingut de jóvens i que ja no poden mantenir per una qüestió d’edat. S’agafen l’esport com una altra addicció.
Què aconsella a aquells que desperten de la letargia i es posen a fer exercici?
Que comencen de forma suau i progressiva i si en els darrers anys han estat inactius i amb hàbit sedentari, que se sotmeten a valoració. Per damunt dels 35 anys pren rellevància la prevenció de lesions cardíaques relacionades amb exercici intens.
Recomana gimnàs o exercici a l’aire lliure?
A les Terres de l’Ebre tenim una climatologia, uns senders i unes vies verdes fantàstiques.
Maratons, carreres de muntanya, triatlons, estan reservats només per a gent molt preparada?
Una marató és una competició i si no es planifica bé té riscos. La càrrega d’entrenament d’un amateur és, en molts casos, superior a la d’un professional. I això implica elevat risc de lesions.
Fins a quin punt la ment pot compensar les nostres limitacions físiques?
Els límits físics i fisiològics existiran sempre, encara que la teua ment diga el contrari.
Però cada dia es continuen batent rècords.
Arribarà un punt que serà fisiològicament impossible. En l’àmbit esportiu portem uns quants anys amb dopatge genètic, que avui és encara indetectable.
En què consistix?
Sabem que hi ha maneres d’inhibir una de les proteïnes que frena el creixement muscular. Això explicaria canvis en musculatures difícils d’entendre. En els propers anys, la tecnologia permetrà detectar-ho i identificar aquells que fan trampa.
Ioga o pilates són un substitut de l’exercici?
En absolut. Només són un complement de l’exercici cardiorespiratori.
Qui fa esport veu la vida d’una altra manera?
La ciència acredita la relació entre exercici físic i salut mental. Oxigenem el cervell i millorem la memòria, fins i tot en pacients amb Alzheimer.
La medicina en general està prou conscienciada de la necessitat de fer exercici físic?
A poc a poc va prenent consciència l’alternativa a la farmacologia. Quan vaig començar exercint, em contactaven visitadors mèdics a diari. Ara els veig molt de tant en tant.
Vostè és un mal negoci per a les farmacèutiques.
Hi ha moltes patologies que requerixen tractament farmacològic, però d’altres es complementen o tenen fins i tot millors resultats de forma aïllada, fent exercici. A vegades, una cosa tan simple com caminar o esperar el temps d’evolució natural del procés és millor que prendre segons què.
