Pregunta: Este setembre farà dos anys que ocupa el càrrec de gerent de l’empresa pública Ports de la Generalitat, com veu avui els ports marítims ebrencs?
Resposta: Els ports són motors econòmics que generen ocupació i riquesa arreu de la costa catalana. Cada port per petit que siga és una gran empresa per a la seua ciutat o població. A les instal·lacions portuàries es desenvolupen activitats: pesquera, nàutica, comercial, turística, manteniment de vaixells, formativa i d’investigació. Estes activitats directament o indirectament donen faena a ciutadans de les Terres de l’Ebre i dinamitzen econòmicament el conjunt del territori.
P: En estos dos anys quines actuacions s’han fet als ports de la costa ebrenca?
R: En aquests dos anys, Ports ha invertit 2 milions d’euros per a potenciar i mantenir els ports ebrencs. Obres com ara un pantalà per a vaixells pesquers i xàrters (les Cases d’Alcanar); l’adequació de l’embarcador fluvial (Sant Jaume d’Enveja); la urbanització de l’entorn de la llotja, la renovació de les casetes de pescadors, l’impuls del nou front marítim amb més espai per als ciutadans i la creació d’un nou pol d’activitat, la millora de la passarel·la de fusta, la neteja del fons marí i la dotació de més càmeres de videovigilància a les zones de passeig (l’Ametlla de Mar); la neteja del fons marí (l’Ampolla); la reforma dels molls pesquer i d’armament, la urbanització de l’entorn de la llotja, la urbanització d’un tram del passeig marítim, i les noves defenses al moll comercial (Sant Carles de la Ràpita); i la dotació d’enllumenat públic amb tecnologia LED a tots els ports ebrencs per a promoure l’estalvi energètic.
P: La pesca als ports ebrencs té molta rellevància, com està el sector actualment?
R: La pesca és una sector primordial per a la Generalitat, des de la Direcció General de Pesca s’estan impulsant programes d’ajut per als pescadors i des de Ports es fan millores contínues a les instal·lacions pesqueres per a modernitzar-les, d’acord amb els nous requeriments de la legislació vigent en matèria sanitària i mediambiental. Els cinc ports pesquers sumen una flota de 200 embarcacions. Durant el 2017 es van descarregar 5.000 tones de peix que es van vendre a la llotja per un valor de 26 milions d’euros. Destaca el port de la Ràpita, el primer de Catalunya amb flota pesquera i amb el valor de venda del peix a la llotja més elevat, 13 milions d’euros, gràcies a les captures de peix blanc com ara els llenguados, les pelaies, els llagostins i les galeres.
“Com a targeta de presentació, el sector nauticopesquer ebrenc té una oferta de 3.018 amarradors”
P: Com es troba l’activitat comercial de càrrega i descàrrega de mercaderies als ports de la Ràpita i Alcanar?
R: L’any passat, el port industrial d’Alcanar i el port de Sant Carles de la Ràpita van moure conjuntament al voltant d’un milió de tones de mercaderia, i enguany es preveuen xifres semblants. Cal recordar que el port d’Alcanar està concessionat a l’empresa Cemex pel tràfic de productes de la cimentera, però al port hi ha un moll a disposició de noves línies de mercaderia. S’està fent un gran esforç per captar nous tràfics i projectar tots dos ports a l’exterior, amb la promoció a les principals fires del sector a Birminghan (Regne Unit), Bremen (Alemanya) i Barcelona.
P: L’activitat nauticoesportiva s’està promovent molt des de tots els vessants, la nàutica dels ports ebrencs té bona salut?
R: El sector nauticoesportiu ebrenc té una oferta de 3.018 amarradors. Amb esta targeta de presentació, la nàutica de la nostra costa s’està promocionant com mai s’havia fet fins ara. Amb la marca Delta Ebre Port s’han creat dos rutes de xàrters nàutics als ports ebrencs, amb el port de la Ràpita com a port base. La Ràpita és líder a la demarcació de Tarragona amb una oferta de 1.822 amarradors esportius. S’ha promogut la participació a les fires nàutiques de Düsseldorf, París i Palma de Mallorca, entre d’altres. S’ha organitzat la visita d’operadors de xàrter europeus al territori. A més, els fronts portuaris s’estan convertint en veritables pols d’activitat, amb grans espais per a ús ciutadà, però amb instal·lacions que donen cabuda a empreses del sector. El port de la Cala n’és un exemple, la Generalitat va invertir 422.000 euros en zones de passeig i nous pantalans i després una dotzena d’empreses s’hi ha instal·lat i, ara, donen feina a una cinquantena de persones. Ha estat un èxit de col·laboració publicoprivada.
P: Estos dies s’han iniciat les obres de l’embarcador de Tortosa, què tenen previst fer-hi?
R: L’embarcador fluvial de Tortosa és un dels quatre que gestiona l’Administració portuària al riu Ebre, es troba situat al costat del Club de Rem. Invertirem més de 100.000 euros per a modernitzar la instal·lació, amb la construcció d’un nou moll, la renovació de la línia d’atracament, la restitució de la rampa d’avarada i la millora de les canonades d’aigua i enllumenat. Volem donar major qualitat de servei als usuaris i potenciar la pràctica dels esports nàutics i el turisme vinculat amb estes activitats. I a més, integrar el passeig fluvial amb el nucli urbà, amb nous espais per a ús ciutadà.
P: Tenen més projectes d’obres en cartera per als pròxims mesos?
R: A la tardor, tenim cinc grans projectes d’obres als ports de l’Ametlla de Mar, l’Ampolla i Sant Carles de la Ràpita, amb una inversió prevista d’1,5 milions d’euros i un doble objectiu: millorar la qualitat de les operatives per als usuaris i integrar més els ports i les poblacions amb noves zones d´ús ciutadà. Al port de l’Ametlla es redefinirà la zona de l’Alguer que forma part de l’àmbit portuari per a donar continuïtat al passeig marítim i crear espais per als ciutadans i els visitants. També s’ordenarà el moll de les tonyinaires per a millorar qualitat del servei per als usuaris. Al port de l’Ampolla s’impulsarà el passeig marítim des de les instal·lacions del Club Nàutic fins a la plaça González Isla, potenciant el servei als sectors nàutic i pesquer i als ampollencs. Al port de la Ràpita es faran dos actuacions, la perllongació del passeig marítim fins a la zona de pesca, impulsant la mobilitat i la connectivitat, i la millora estructural del moll pesquer on amarren les embarcacions d’arrossegament.
“A la tardor tenim cinc grans projectes d’obres als ports de l’Ametlla l’Ampolla i la Ràpita amb una inversió d’1,5 milions”
P: La Generalitat està impulsant la sostenibilitat, estan fent els deures els ports ebrencs?
R: Les instal·lacions portuàries del territori s’han dotat de 226 llumeneres amb tecnologia LED, amb una inversió de 190.000 euros. Este sistema permet un estalvi del consum energètic del 50%. A més, els pantalans dels sectors pesquers i nàutics s’han equipat amb torretes de subministrament d’aigua i llum, que funcionen amb sistemes de telegestió per a consumir menys recursos. L’Administració portuària fa una aposta clara per l’eficiència energètica i per oferir uns serveis més eficients als usuaris i als ciutadans dins d’un entorn més sostenible. El port de la Ràpita té dos punts de càrrega per a vehicles elèctrics. De fet, Sant Carles Marina ha estat el primer port esportiu de l’Estat a disposar d’un carregador per a vehicles elèctrics Tesla. És un sistema més eficient que reduïx la dependència energètica dels derivats del petroli. Esta ha de ser la línia de treball perquè els ports siguen un llegat per a futures generacions.
P: Els plans especials dels ports de Deltebre i l’Ampolla ja estan a punt?
R: La modificació puntual del Pla especial del port de l’Ampolla s’està tramitant i el Pla especial del port de Deltebre ja s’ha redactat. Precisament este divendres es presenta als ciutadans. A grans trets, el Pla especial del port de Deltebre ha de permetre fer les actuacions amb rigor i ordre, de manera consensuada i oberta, amb tota la comunitat del port i l’Ajuntament. Amb l’esforç de tots, el Pla permetrà impulsar noves activitats portuàries que generen llocs de treball i dinamització econòmica a Deltebre; això sí, dins d’un marc sostenible.
