Pregunta: Què li suposen les primeres Festes com a alcaldessa?
Resposta: Em fa moltíssima il·lusió. A mi sempre m’han agradat molt les Festes de la Cinta. És un moment personalment important: ma mare es diu Cinta i ma filla es diu Cinta. I enguany encara serà més emotiu.
P: Què canvia respecte a altres anys en què no era l’alcaldessa?
R: Canviarà l’agenda i canviarà la intensitat. A més, tinc l’honor de portar l’estendard de la Cinta, cosa que em farà viure d’una forma encara més especial un dels moments que més m’agrada.
P: I què li ha canviat, a nivell personal i polític, en passar de ser només regidora d’Urbanisme, que ja és una cartera important, a ser batllessa?
R: És un canvi molt important quant a la responsabilitat. És diferent estar de número u que estar de número dos. Et canvia la vida. Per sort, coneixia totes les àrees com a portaveu del grup municipal.
P: Les piscines estan a la recta final de les obres. Quan en podrà disposar per fi la ciutadania?
R: A la tardor, cap a l’octubre o novembre. No és només una piscina, sinó un complex que canviarà tot el model de la gestió esportiva a la ciutat, amb una oferta molt més àmplia pel que fa a l’esport i a les activitats dirigides.
P: Vostè ha parlat també d’una futura nova pista d’atletisme. Un cop eixugat el compte pendent de la piscina, quin seria l’objectiu següent en matèria esportiva?
R: Un cop estiga la piscina en funcionament, el principal objectiu és donar-li impuls: que la gent s’apunte i practique esport i que puguem tenir molts més abonats dels que tenim actualment. El nou servei de gimnàs obre un nou escenari i amb la segona fase de les obres, amb les pistes de pàdel, es genera un entorn esportiu nou. I mentre es dona este impuls, el repte més important que tenim com a ciutat són els World Sport Games del 2019.
P: Està en marxa la licitació de les obres de la nova plaça de davant de la Catedral. Amb quins terminis treballa l’equip de govern?
R: Esperem adjudicar-les al setembre i la previsió del projecte són set mesos d’obres, però no ho podrem concretar fins que s’adjudiquen a una empresa. Calculo que cap a l’abril o maig de l’any que ve estiga finalitzada. Volem tenir-ho resolt abans dels World Sport Games, i també com a atractiu turístic per a l’estiu.
P: Amb esta nova façana fluvial, el riu agafa definitivament un protagonisme urbà que no tenia?
R: Un dels objectius era i és apropar encara més la ciutat al riu. La rehabilitació dels dos ponts; el passeig vora riu, que m’agradaria allargar fins a la Universitat… elements com el llagut, servixen per a donar més impuls a l’element més important a la ciutat quant a patrimoni natural i pel qual se’ns coneix més.
P: Se la imagina esta nova plaça, més enllà de la maqueta? Quin vincle s’establirà amb el museu?
R: Quan vam parlar amb els arquitectes, jo mateixa els vaig transmetre que la nova plaça havia de tenir en compte el Palau Episcopal, el riu i el museu, edifici modernista excepcional que no havia estat mai lligat a la Catedral. Ara ha de quedar tot connectat, i per descomptat les restes arqueològiques com a equipament turístic amb l’oficina de turisme del museu.
P: I este vincle com es materialitzarà?
R: A la llarga el que volem és reordenar urbanísticament tota la zona de davant de l’antic escorxador.
P: L’assignatura pendent al nucli antic és el Barri del Castell i ara han anunciat millores.
R: Estàvem pendents que la Generalitat fes el Palau de Justícia, que s’acabarà el primer trimestre de l’any que ve, i ara nosaltres donarem continuïtat fent el Parc del Castell, enllaçant la plaça de l’Absis amb el Castell de la Suda a través d’un passeig amb cinc places, i millorant els carrers Sant Felip Neri, de la Mercè i la plaça dels Estudis. Actuarem a dalt i a baix amb una inversió de més de 700.000 euros. A més, estos anys hem anat adquirint els solars del barri per a executar la reordenació.
P: Es necessitaran inversions molt importants per a capgirar la imatge del barri més degradat. Es pot buscar la complicitat de la Generalitat?
R: A la Generalitat no li podem demanar més atenent que l’any passat es va inaugurar l’edifici de les Delegacions i l’any que ve s’inaugurarà el Palau de Justícia. Sí que he demanat implicació en el projecte del nou espai de la Catedral, perquè crec que és un projecte de país. I també en altres projectes supralocals.
P: Per exemple?
R: Volem que ens ajude a l’hora de demanar a l’Estat l’autovia A-7 o el tercer pont sobre la ciutat, que seria el quart si tenim en compte la rehabilitació de l’antic pont del tren. A l’autovia no hi volem renunciar encara que acabe la concessió de l’autopista. No pot ser que el tram entre la Jana i l’Hospitalet siga l’únic del Mediterrani sense autovia. També hem reclamat suport per a aconseguir noves implantacions industrials.
P: Queden només 10 mesos perquè s’acabe el mandat. Hi ha previst l’inici d’alguna obra més, al marge de les que hem esmentat?
R: Al setembre licitarem l’ampliació de l’auditori i ja s’està fent el projecte de l’ampliació del museu. I després hem de desenvolupar l’acord a què hem arribat amb el Club de Rem per a adquirir els terrenys i l’edifici de l’antiga seu del club per a enderrocar-lo i continuar millorant la façana fluvial [entre la Rambla Felip Pedrell i el passeig de Ribera].
P: Però en estos casos hi haurà obra abans de les eleccions?
R: Confio que sí.
P: L’ampliació de l’auditori o del museu posa el focus en la capitalitat cultural per al 2021. Esta es pot aprofitar també en l’àmbit
patrimonial?
R: Les restes arqueològiques de davant de la Catedral i la seua posada en valor és important en aquest sentit, però el més important serà potenciar la nostra cultura, amb tota la xarxa d’entitats culturals i ampliant l’oferta cultural actual.
P: I la candidatura a Patrimoni de la Humanitat, en què incidix especialment el principal grup de l’oposició?
R: S’està treballant directament amb la conselleria de Cultura per a poder entrar a formar part de la llista indicativa. Les coses les anunciem quan estan finalitzades, però això no vol dir que no hi estem treballant.
P: Movem Tortosa el que reclamava era participar-hi més directament.
R: Estan informats dels passos que s’han donat i que es donaran. Però el que Movem no ha entès mai, tampoc quan eren al govern, és que primer has d’estar endreçat i tenir un entorn bonic. Ara, després d’anys d’aposta pel nucli històric, estem en disposició d’optar-hi. Abans, no.
P: En l’àmbit de la salut, enguany Tortosa gestiona directament per primer cop tant l’Hospital de Jesús com la Clínica Terres de l’Ebre. Quin balanç en fa?
R: Molt satisfactori, perquè ara tenim una directora a l’hospital i una a la clínica, un director econòmic, el control dels recursos humans… que ens permet en definitiva un control més directe sense passar per Reus. Però abans d’això nosaltres ja vam fer una aposta molt important per la salut pública a Tortosa. Una aposta que per àmbit competencial no teníem l’obligació de fer. Ara el balanç és molt positiu perquè la qualitat dels serveis tant a l’hospital com a la clínica és excepcional i així ho indica el grau de satisfacció dels usuaris. En breu inaugurarem oficialment una unitat de nefrologia a Jesús, finançada per l’Ajuntament de Tortosa, que és capdavantera a nivell estatal.
“Fa temps que este equip de govern ha fet una aposta important per la salut pública”
P: En estos mesos hi ha hagut, però, la investigació al conseller delegat de les empreses sanitàries municipals, Pere Panisello. Hi ha alguna novetat judicial?
R: La novetat, que celebrem, ha estat la sentència que ens dona la raó en els acomiadaments a l’Hospital de Jesús. La investigació al conseller delegat venia per les declaracions d’estes persones acomiadades i ara esperem que es demostre que no existix res en contra de Pere Panisello.
P: Vostè ha enfocat també el repte de millorar les opcions de formació universitària i professional.
R: M’he reunit ja amb la nova rectora de la URV i les sensacions pel que fa a la seua predisposició són molt bones. L’objectiu seria aconseguir nous estudis que només puguen fer-se a Tortosa. Però també volem ampliar les opcions de formació professional, perquè estudiants de les Terres de l’Ebre puguen venir a Tortosa, i de batxillerat. Un dels objectius és poder oferir el grau superior de l’escola de cuina. Depèn d’Ensenyament, però nosaltres ens hem ofert per a col·laborar-hi, si cal econòmicament. I amb l’Institut de l’Ebre estem treballant amb diferents empreses del territori per a veure quines són les branques amb més demanda de treballadors, per després reclamar a Ensenyament nous estudis concrets de formació professional.
P: La relació de l’equip de govern amb l’oposició ha canviat des que vostè és alcaldessa?
R: Jo crec que s’ha fet evident que ha millorat amb tots els grups excepte amb un. Jo des del primer dia vaig estendre la mà a tots els portaveus municipals i a tots els grups, per a poder parlar de tot. Però hi ha un portaveu [amb referència a Jordi Jordan, de Movem Tortosa] l’objectiu del qual és destruir, i és difícil arribar a acords quan l’únic que es vol és desgastar el govern municipal. Però jo continuo oberta a arribar a acords amb tothom, perquè tots hem estat escollits per a millorar la ciutat.
“Els recursos per a traure’l o dixar de traure’l, els ha d’aportar qui siga, no l’Ajuntament”
P: L’anunci d’una nova llei de memòria històrica catalana torna a posar damunt de la taula el monument del riu. Continua pensant que es retirarà si esta nova llei així ho determina i malgrat els matisos sobre la propietat del monument?
R: El monument no és de la ciutat de Tortosa i nosaltres sempre hem complit la legalitat. En una consulta legal, que vam impulsar 20 dels 21 regidors, la ciutadania va decidir reinterpretar-lo, però si hi ha una llei del Parlament que determina que s’ha de fer una altra cosa, la complirem. Ara bé, els recursos per a traure o dixar de traure este monument els ha d’aportar qui siga, que no és l’Ajuntament de Tortosa. El que també sobta és que vam tenir la consellera aquí dos setmanes abans d’anunciar la nova llei i no ens en va dir res.
P: I si es valida l’opció de la reinterpretació, els recursos sí que els posarà l’Ajuntament?
R: Evidentment ara no farem res fins que no veiem què diu esta nova llei, però natros sempre hem tingut molt clar que el monument no era de l’Ajuntament i per això a les opcions posades a consulta parlàvem d’impulsar i no pas d’actuar. Si es dona el cas, hauríem de parlar amb la Generalitat i amb l’Estat per a veure com es duu a terme una possible actuació.
P: En la primera entrevista com a alcaldessa amb el setmanari l’ebre, vostè va dir que havia fet una proposta a Adif per a poder disposar dels terrenys de Renfe sense el cost per a la ciutat que suposava l’acord subscrit per l’anterior govern de la ciutat. Ens pot concretar la proposta? Ha rebut alguna resposta?
R: El problema és que ha canviat el Govern espanyol i ha canviat el president d’Adif i el secretari d’Estat d’Infraestructures. M’hi he de reunir. Ho vull dixar tancat abans d’acabar el mandat i naturalment l’objectiu és adquirir estos terrenys sense hipotecar la ciutat.
P: Vostè va votar la declaració d’independència del 27 d’octubre. Com valora la situació política desencadenada a Catalunya des d’aleshores?
R: Aquell mateix dia ens van destituir com a diputats, perquè Rajoy va dissoldre el Parlament. Ara tenia esperances amb el canvi de govern a Madrid. Pensava que es produiria algun gest quant a la situació dels exiliats i dels presos, però la situació continua igual i en breu tindrem judicis que és evident que no seran justos. Des del món local hem de reclamar que es faça justícia, que s’alliberen els presos polítics, que el president Puigdemont puga tornar i que hi haja un acord perquè puguem decidir el nostre futur, com vam fer l’1 d’octubre però en condicions.
P: És bo o és dolent que es barrege la situació política nacional amb les eleccions municipals que venen?
R: Els ajuntaments no podem estar deslligats del que passa al país, perquè ens afecta el nostre dia a dia. Els alcaldes i alcadesses hem de reclamar cada dia que s’alliberen els presos i que es resolga la situació.
P: Però en la política local compten també i molt els programes locals i els personalismes.
R: És més propera i hi compten més les persones, però per exemple a l’Ajuntament de Tortosa hi ha un pacte que té claríssima la situació actual i que aposta claríssimament per un futur concret com a país.
P: Però els dos alcaldables per al 2019, al PDeCAT i a ERC, vostè i Xavier Faura, són nous.
R: Ens hem entès amb dos caps de llista diferents d’ERC; el pacte ha funcionat i n’estem satisfets i espero que ens continuem entenent.
“Hi haurà molts canvis als llocs de sortida de la llista. Farem una candidatura de ciutat”
P: S’ha especulat que alguns regidors del PDeCAT no continuaran. Hi haurà molts canvis als llocs de sortida de la llista que encapçalarà?
R: Realment hi haurà molts canvis a la llista. Estem treballant amb una candidatura que vage molt més enllà del partit; que no serà de partit sinó de ciutat i que vol gent que vulga treballar per Tortosa des dels diferents àmbits en què han tingut alguna responsabilitat a la ciutat.
P: Amb quin paraigua: Junts Per Tortosa? La Crida? Com valora el paper de La Crida, el nou projecte impulsat per Puigdemont?
R: Jo m’hi he inscrit i hi participo com a alcaldessa, però en tot cas nosaltres a Tortosa sempre hem fet una llista amb molts independents, a diferència d’altres partits. Si la fórmula Junts Per Catalunya al Parlament ha estat un èxit, la fórmula de la transversalitat ja ho havia estat, per a nosaltres, a l’Ajuntament de Tortosa, i la voluntat és continuar igual.
