“Hem construït un paisatge basat en un clima que està canviant i hem d’adaptar-nos”

per Dani Sainz de Aja

Miguel Alonso  Responsable de Protecció Civil a les Terres de l’Ebre

Entrevistes, Edició Paper Setmanari l'Ebre

Miguel Alonso, en un moment de la conversa amb Canal Terres de l’Ebre.
Miguel Alonso, en un moment de la conversa amb Canal Terres de l’Ebre.

Seguir per Twitter Miguel Alonso és indispensable per a entendre els fenòmens meteorològics que ens afecten.

Parlem amb ell de com Protecció Civil va gestionar el temporal i de com afrontar fenòmens extrems cada cop més freqüents.

 

 

Pregunta: Com definiríem el temporal de la setmana passada?

Resposta: Estem a la façana mediterrània i en esta època es poden generar episodis de certa torrencialitat. En este cas se’ns va ajuntar una gota freda o DANA (depressió aïllada en nivells alts) pel sud de la Península amb una depressió molt potent que hi havia a Tunísia. Tot això va convergir i ens va entrar per la costa de llevant.


P: Quin seguiment en vau fer a Protecció Civil?

R: Dimarts parlem amb el Servei Meteorològic de Catalunya i seguim els avisos de l'Agència Estatal de Meteorologia. Dimecres confirmem que l'entrada de la borrasca serà molt potent i que en una petita franja de temps pot caure molta precipitació. Llavors preparem la resposta operativa. En episodis de tanta torrencialitat, la mobilitat genera molts problemes. La nostra intenció era avisar a tothom amb antelació per a reduir al màxim els moviments.


P: Com es desenvolupa l’episodi de pluges?

R: Dijous ja cau molta aigua. En municipis com Ulldecona, on es recullen 500 litres en tot un any, en una tarda s'acumulen 90 litres. Per tant, el territori ja havia assumit molta aigua. En un principi, estava previst que la punta d'intensitat arribés a la matinada i el matí del divendres. Però les previsions del dia anterior ens diuen que serà a partir del migdia. Tornem a avisar els ajuntaments per a donar-los informació i indicacions. La pluja comença a les 15 h de forma moderada i des de les 18 h arriben, un darrere l'altre, nuclis tempestuosos molt importants fins a les 21 h de la nit.


P: Divendres al matí se suspenen cinc rutes de transport escolar, però no les classes.

R: Dijous parlàvem d'un episodi d'acumulació d'aigua i a diferència de Castelló no estàvem en alerta roja. Sí que és veritat que divendres es transforma en un episodi de més intensitat. Accelerem el pla que tenim a Protecció Civil i avisem totes les autoritats, policies locals... Volíem donar el missatge que ningú es mogués. El fet d'insistir, i que la gent recordés què havia passat a França, Mallorca o al Baix Maestrat, va fer que no s'exposessen, que és este el problema.

 

P: Quins problemes va generar la tempesta?

R: A les 16 h comencen a arribar avisos d'inundacions a Alcanar i a partir d'aquí és una concatenació d'incidències. Això fa que haguem de tallar l'N-340 perquè ningú es moga. Altres carreteres també queden fora d'ús. En espais urbans hi ha baixos inundats i gent que va ser evacuada. Els cossos de seguretat, sobretot les policies locals, van fer una gran feina.


P: En quina mesura va afectar la falta de neteja dels barrancs?

R: És un problema. L'ideal seria tindre tots els barrancs nets i perfectes. Però l'important és identificar quins punts generen més problemes en situacions similars i anar-los treballant. Al barranc de la Galera es va produir un salt d'aigua sobre la C-12 i encara està malmesa. Per tant, fa falta una neteja important.


P: Els nuclis urbans estan preparats per a recollir tanta aigua?

R: La circulació d’aigua en urbà no va generar conflicte. On vam tenir problemes va ser en zones de pendent. La platja del Marjal, a les Cases, o a la Ràpita. Per la seua situació fa que l’aigua del Montsià i de la mateixa ciutat vaja a la part baixa, l’Horta Vella. Allí hi ha una situació que cal estudiar i reformular urbanísticament pensant en matèria de prevenció de riscos. 


P: Estos episodis extrems seran més habituals en el futur?

R: L’últim informe sobre el canvi climàtic a Catalunya constata un augment de la temperatura i això també afecta el mar. Es generen més columnes d'evaporació, hi ha desgel i augmenta el nivell del mar. Estem notant que tenim més dies sense ploure però quan plou, ho fa de forma més extrema.


P: La bona notícia és que la sequera s’ha revertit?

R: Esta campanya d'incendis forestals hem patit molt perquè el Montsià acumula molta sequera. Però és el que diem sempre: 'no plou bé'. Estes acumulacions d'aigua ajudaran que la vegetació estigue més humida. Però no per estar més verd cremarà menys si no ho gestionem.


P: Com?

R: El canvi climàtic ens farà canviar la forma com gestionem el territori. Hem construït un paisatge basat en un clima que està canviant i que ja no és plausible en molts aspectes. Cal un altre tipus de gestió. Hem d'adaptar-nos i aprendre conceptes com ‘desurbanitzar’ (per readaptar on ens situem) i ‘rehabilitar’ els camps que els nostres avantpassats van abandonar. El canvi que ens ve ens deixarà un ambient molt diferent i no només hem d'intentar parar això, sinó adaptar-nos a esta nova realitat. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article