“La música és com un espai harmònic on refugiar-te”

per M.P

Maria Rodés compositora i cantautora

Entrevistes, Edició Paper Setmanari l'Ebre

“La música és com un espai harmònic on refugiar-te”
“La música és com un espai harmònic on refugiar-te”

La cantant Maria Rodés (Barcelona, 1986) s'ha inspirat en el seu quart disc Eclíptica en el dietari (Diario en tiempo de guerra) del seu tiet besavi Lluís Rodés, director de l'Observatori de l'Ebre entre 1920 i 1939.

Fa uns dies, després de la projecció del documental sobre la Tortosa bombardejada A les fosques, a l'exterior del mateix observatori es va poder gaudir d'un concert de Rodés que, guitarra en mà, va oferir una vetllada plena de romanticisme als espectadors, amanyagats per una veu dolça i suau, la fressa dels arbres i les estrelles que, sense rastre de timidesa i al·ludides per esta delícia de veu, s'apropaven a escoltar.

 

 

 

Quan vas conèixer que el teu tiet besavi va ser Lluís Rodés, director de l'Observatori de l'Ebre?

La primera vegada va ser perquè el meu pare quan era petita em va dir que hi havia un cràter a la Lluna que portava el nostre cognom, Rodés, per ell. Després, el 2012 vaig fer una residència artística on es van fer coincidir un músic, en aquest cas jo, i un astrònom. L'astrònom li explicaria coses sobre astronomia al músic i este a canvi compondria música inspirada en el que li havia explicat. La residència es deia Eclíptica, a l'Observatori de Castelltallat. L'astrònom em va parlar del meu tiet besavi, i vaig tornar a reconnectar amb este avantpassat meu.


Així vas decidir crear el disc Eclíptica, inspirat en la seua figura i en l'astronomia?

En esta residència artística, Eclíptica, l'astrònom em va regalar el llibre El firmamento, i vaig començar a sentir curiositat. Vaig preguntar a la família, i vaig llegir el diari que té publicat, especialment durant els anys de la guerra. Veure com descrivia els bombardejos i com explicava les atrocitats de la guerra des de l'Observatori de l'Ebre em va semblar molt inspirador per a fer un disc. I també era traçar un paral·lelisme entre la seua vida i la meua, ja que per a ell l'astronomia va ser un refugi en una situació caòtica, i per a mi la música també ha resultat un refugi, no de conflictes bèl·lics, però sí de conflictes emocionals.


Vas compondre’l a Balada, durant la residència de Lo Pati. Com va anar aquella immersió en la història del teu avantpassat?

Vaig demanar esta residència perquè volia instal·lar-me a les Terres de l'Ebre, prop d'on vivia el meu tiet besavi, i inspirar-me en els paratges del Delta. Va ser genial l'estada a Balada, va ser perfecta per a compondre, perquè no tens gaires distraccions, era un lloc molt tranquil i inspirador. Vaig fer alguna visita a l'observatori i em vaig submergir en el misteri que també té el Delta per a mi.


Què has descobert sobre ell i la seua vida? Com era?

El meu tiet besavi era un humanista. Era jesuïta, però no es posicionà en cap bàndol, i va criticar les atrocitats de la guerra des del punt de vista humanista. És un home molt formal, també, no s'expressa d'una manera molt emocional, molt evident, sinó que sempre manté una certa distància i una certa formalitat per a explicar els fets. Tenia una forta vocació també per la part religiosa i espiritual. És un home sensible i entregat a la seua vocació, però també espantat pel que li toca viure, i valent perquè decidix quedar-se a l'observatori en lloc de marxar a l'estranger. Va poder marxar pels contactes que tenia i no ho va fer.


Immergir-te en la seua vida ha sigut també mirar cap a dins de tu?

Entrant en la seua vida, el que he pogut fer és establir un cert paral·lelisme. Llegint el diari el que veig és que la seua vocació no deixa de ser un refugi en un món que és molt caòtic, quan l'astronomia és tot el contrari: és ordre, és pau, és harmonia, i esta dualitat es presenta al seu diari. Esta idea em va portar a pensar que potser la música en molts moments ha sigut per a mi un refugi, de conflictes de la vida que se't presenten, i la música resulta un espai harmònic on refugiar-te.


Què t'ha ajudat a explicar i comunicar l'astronomia?

La persona que m'ha inspirat era astrònom, i amb el tema de la guerra es podien usar moltes metàfores. M'ha ajudat a conèixer fenòmens astronòmics, ja que jo abans no havia connectat amb l'astronomia així. Crec que en entendre estos fenòmens he pogut usar-los com a metàfores d'una forma més efectiva.


Recordes la veu i estil de Sílvia Pérez Cruz. Quines influències creus que has tingut a nivell musical?

És una cantant de la mateixa generació i zona, suposo que és possible que hi hagin moltes coses en comú. He escoltat moltes autores del mon anglosaxó com P J Harvey, Cat Power, Björk i des de petita he escoltat molt de jazz. Juana Molina també em fascina; he escoltat molt de folklore, de Veneçuela, de Cuba… Suposo que tota la música que m'agrada i escolto em sembla que és una influència.


Estàs treballant ja en un nou disc?

Ara estic centrada en un projecte que toca el tema de les bruixes. M'interessa la caça de bruixes, la dona que no seguia el prototip de dona casada i submisa i que era taxada de bruixa. M'estic introduint en este món més màgic i a veure què en surt. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article