El meu fill em va dir: “Papa, una petjada de dinosaure”

per Francesc Millan

Juan José Oliva Aficionat a la paleontologia

Entrevistes, Edició Paper Setmanari l'Ebre

El meu fill em va dir: “Papa, una petjada de dinosaure”
El meu fill em va dir: “Papa, una petjada de dinosaure”

Quan tenia 13 anys, a Juan José Oliva, veí d'Alcanar, ja l'apassionava perdre's per la muntanya a la cerca de fòssils, minerals i, qui sap, si algun os de dinosaure.

Ara, més de mitja vida després, es continua definint com un autèntic “boig” de la paleontologia, i especialment, del rastre que els dinosaures van deixar durant el seu pas pel planeta terra.

Fa poc més d'un mes, però, Juan José va viure un dels dies més especials: juntament amb la seua família, va descobrir una petjada de dinosaure -amb una longitud d'uns 30 centímetres- molt a prop de Morella.

 

 

 

 

Quina troballa, no?

Va ser molt emocionant… sobretot pel fet d'haver-ho pogut compartir amb els meus fills i la meua parella.


Com va anar?

Era un diumenge, concretament el 23 de setembre. Vam pujar tota la família a passar el dia a Morella perquè, entre d'altres, sabíem que havien construït una rèplica real d'una espècie de dinosaure i, com que som aficionats, volíem veure-la i fotografiar-la. Després vam fer un pícnic al bosc i, en acabar de dinar, vam anar a fer una volta per aquella zona i va ser llavors quan vam trobar la petjada. Després d'estar uns minuts escarbant, el meu fill, que era al meu costat, va dir:“Papa, una petjada de dinosaure”, i jo vaig començar a riure, emocionat, perquè sabia que sí que l'havíem trobat. 


Quina casualitat.

Jo ja coneixia que aquella zona tenia molta riquesa paleontològica, però just aquell dia vaig tenir com una mena de pressentiment que es va acabar complint després. Vam fer fotos a la petjada i, al cap d'unes hores, vam posar-nos en contacte amb el Museu de Dinosaure de Morella per a confirmar que la petjada era autèntica.


I…

Així va ser. Al cap d'uns dies ens van confirmar que es tractava d'una petjada real: tridàctila amb els dits relativament allargats i amples, amb el dit central lleugerament més allargat que els altres. Ara tot sembla indicar que la petjada pertany a un dinosaure ornitòpode de mitjana grandària, concretament el dinosaure ornitòpode Morelladon Beltrani, descobert també a Morella i a la mateixa formació geològica. Ah, i als voltants també van trobar una altra petjada -no tan definida com la que vam trobar nosaltres- ossos, fòssils… Tot plegat a només 3 quilòmetres del poble de Morella, i en una zona on fins ara només s'havien trobat ossos.


I ara la petjada on és?

Un grup d'experts, després que jo els avisés, han rescatat el bloc que conté la petjada i l'estan recuperant a través de tècniques de neteja i estabilització. Un cop acabada esta operació, crec que serà exposada al museu de dinosaures de Morella. 


Entenc que el poble de Morella estarà content amb tu.

Sí. De fet, l'alcalde em va donar les gràcies per haver-la trobat i, sobretot, per haver avisat el poble de la troballa. A vegades pot passar que els descobridors no avisen les autoritats perquè opten per l'espoli. A més, jo tinc una relació molt estreta amb Morella: els pares de la meua dona són d'allí, i des de fa temps, formo part de l'associació de paleontologia del municipi. Tot allò que va lligat a la conservació i la recuperació del patrimoni local m'apassiona. 


Es fa estrany pensar que fa segles, en esta zona hi havia dinosaures. 

Crec que la paleontologia ha de ser una eina important per a la nostra societat. Ens ajuda a conèixer els nostres orígens, la nostra història, el nostre territori… A més, episodis com este poden servir per a captar l'interès de la gent no aficionada. Gairebé a tothom li desperta interès veure una petjada real d'un dinosaure, d'un animal tan espectacular i que va viure fa tant temps. I més si és a les nostres terres.


Però trobar-ne les restes no és gens fàcil.

No… Per això em sento tan afortunat, i és que la sort hi acaba jugant un paper important. Però és cert que hi ha moltes altres coses. La pràctica la podríem comparar, salvant les distàncies, amb anar a buscar bolets -amb menys probabilitats d'èxit, això sí-: tenim indicis que una zona pot ser bona per a fer este tipus d'activitat, degut a la seua edat geològica, la capa o la història, i llavors ens hi desplacem i comença la recerca. 


Ara ja ha passat un mes de la troballa. Amb què et quedes?

Sobretot amb el record d'haver estat amb la família, i especialment, amb el detall que va ser el meu fill de 5 anys que de seguida va veure que allò era una petjada. Crec que ja li hem encomanat l'afició per la paleontologia. Ara, encara estem més engrescats per a seguir buscant i aprenent. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article