HomeJustícia17-A: cinc anys de ferides obertes i de periple judicial

17-A: cinc anys de ferides obertes i de periple judicial

Avui fa cinc anys dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils i de l’explosió del xalet que els gihadistes havien ocupat a Alcanar Platja, uns atacs que van causar 16 morts i més de 140 ferits. Han estat també cinc anys de calvari per a aquelles persones que van perdre un ésser estimat, que van resultar ferides o que, a conseqüència d’haver estat testimonis dels fets, patixen seqüeles psicològiques.

A les circumstàncies personals de cadascuna de les 345 víctimes reconegudes per la sentència de l’Audiència Nacional s’afegix el periple judicial, la burocràcia que cal superar per a accedir a ajudes i, sobretot, la deixadesa de l’Administració. Segons denuncia la Unitat d’Atenció i Valoració de les víctimes del Terrorisme (UAVAT), almenys tres de cada quatre persones no haurien estat informades de la seua situació de víctima del terrorisme.

En una roda de premsa convocada la setmana passada, l’entitat que s’ha encarregat de localitzar i acompanyar les víctimes de Barcelona, Cambrils i Alcanar es va queixar de la “poca sensibilitat” del Ministeri de l’Interior i de la Fiscalia. La UAVAT sospita que les 238 víctimes representades pel ministeri públic en el judici del 17-A (la gran majoria) no saben que el seu nom surt a la sentència i que, per tant, no són conscients que tenen dret a reclamar una indemnització.

Una d’estes persones, van explicar, va saber de la seua condició de víctima perquè va trobar el seu nom a la sentència en fer una cerca a Google. Cap institució s’hi havia adreçat per a comunicar-li els seus drets, malgrat que encara arrossega estrès posttraumàtic per haver viscut en directe l’atropellament massiu de la Rambla de Barcelona.

L’altre centenar de víctimes representades per la mateixa UAVAT, per l’Associació 11-M d’Afectats pel Terrorisme o per acusacions particulars sí que són conscients de la seua condició, perquè han estat informades per les mateixes entitats.

Tanmateix, moltes víctimes encara no han rebut cap indemnització perquè la sentència no és ferma o perquè directament han estat apartades d’este procés pel Ministeri de l’Interior. En alguns casos, l’Administració considera que la necessitat d’atenció psicològica que presenten no té relació amb els atemptats. En altres, simplement és perquè van superar el termini d’un any per a sol·licitar el reconeixement de víctima.

Des de la UAVAT també alerten de la “doble victimització” que suposarà per a moltes persones reclamar les seues indemnitzacions un cop la sentència judicial siga ferma. Per una banda, perquè estes persones reviuran uns fets que els han dixat ferida i, per l’altra, perquè hauran d’afrontar novament un llarg i feixuc procés judicial per la via administrativa.

I encara cal tenir en compte, indiquen, que hi ha un nombre indeterminat de víctimes invisibles als ulls de les institucions o de les associacions. És gent que no és conscient de la seua condició de víctima del terrorisme i que cap administració s’ha preocupat de localitzar. “La víctima absent no es veu, però és real”, va subratllar Montserrat Fortuny, advocada de la UAVAT.

Justament esta feina de cerca activa que fan des de la UAVAT, gairebé des del moment de la seua fundació, és la que troben a faltar per part de les administracions. Per això demanen la creació d’una oficina d’atenció que depenga de la Generalitat i una llei catalana de víctimes del terrorisme com la que ja tenen altres comunitats.

 

Rebaixa de penes

Un dels motius pels quals les víctimes del 17-A es troben en una situació d’abandonament per part de l’Administració és perquè la sentència de l’Audiència Nacional que condemnava a presó els tres terroristes supervivents no és ferma i encara es pot recórrer al Tribunal Suprem. El camí va quedar obert després que el passat 13 de juliol la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional ratifiqués la sentència i rebaixés la condemna als acusats.

Els dos principals condemnats com a membres actius del grup terrorista de Ripoll, Mohammed Houli Chemlal i Driss Ouakabir, tenen ara penes de 46 i 36 anys de presó, respectivament, en lloc dels 53 i 43 anys als quals van ser condemnats inicialment. El màxim d’anys que poden estar empresonats es va fixar en 20. La condemna de l’altre acusat, Saïd Ben Iazza, es va mantenir en vuit anys de presó per haver col·laborat externament amb la cèl·lula gihadista.

La Sala va estimar parcialment el recurs de la defensa d’Houli i Ouakabir en considerar que no se’ls pot fer responsables de les ferides que van patir 29 persones com a resultat de la segona explosió del xalet de la urbanització Montecarlo. La detonació d’una part de les substàncies explosives que els gihadistes havien estat preparant es va produir quan una màquina excavadora movia la runa del xalet la tarda del 17 d’agost, en paral·lel al moment que la furgoneta de la Rambla iniciava el seu macabre recorregut.

El tribunal argumenta que els dos terroristes, ja detinguts en el moment de l’explosió, no tenien intenció d’atacar els policies, bombers i veïns que van ser ferits. Per això, els retira la condemna per lesions i els manté els delictes d’estralls en grau de temptativa, tinença i fabricació d’explosius i pertinença a organització terrorista.

De la mateixa manera, la Sala d’Apel·lacions va donar la raó a cinc mossos ferits aquella tarda que reclamaven indemnitzacions més altes. En este cas s’ha valorat la situació “especialment traumàtica” i les conseqüències que van patir.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 65 = 69

Últimes notícies