Un vividor de la política de les nostres terres, fa uns anys, em va tractar de massa vell per la política (jo tenia 53 anys) i jo li vaig dir que ell era un mamut. Ell va acabar en una taula per seguir menjant de gorra.
Ara no he pogut aguantar la poca vergonya de personatges que es resisteixen a passar les acaballes de la seva vida asseguts amb la manteta tapant-los les cames a una residència de luxe que només ells tenen dret com a ex de molts de càrrecs.
Felipe i Guerra, després d’acabar com el rosari de l’aurora (que no sé ben bé com va acabar) i separats sense parlar-se durant molts anys, ara s’han unit per llençar porqueria a la política actual.
Ells que van enganyar a tothom en allò de la OTAN, varen crear un grup de sicaris pagat pel seu govern, els GAL, que va portar a la presó a un general de la Guàrdia Civil, un governador civil i fins i tot al tonto del ministre Barrionuevo. Tot en l’excusa d’acabar amb ETA. Fita que, com és sabut, no varen aconseguir.
ETA va entregar les armes i es va dissoldre amb un altre president també criticat per aquestos dos fòssils andalusos. Va ser Zapatero qui va aconseguir-ho, sense fer molt d’enrenou.
Aquestos dos i altres vividors que han viscut del xollo i que els seus fills han pogut estudiar a les millors universitats de tot el món, ara volen posar la seva petjada per embolicar la corda.
Penso que les portes giratòries a les grans empreses ja les han esmunyit prou i ara toca callar i donar pas als altres perquè el que no poden fer és, deia el meu pare, voler manar després de morts. Això de l’altra vida ho han de deixar per als creients i ells només creuen en si mateixos.
Ara dels presents només queda el de Castella la Manxa que és tan poc espavilat que pensa que anant contra Catalunya tindrà vots. Tonto de capirot. També cauràs com el d’Extremadura i el beneit de Lambán de l’Aragó. Aquestos dos obliden que la major part de les seves empreses i turistes que els visitem som catalans. La província de Terol seria menys Terol sense les visites de la Catalunya sud.
Vull mencionar el meu disgust per la caiguda de la Corona d’Aragó de València i Mallorca. No és just però tornaran les aigües al seu curs.
Un escriptor va dir, en referència a Salgado Araujo (cosí d’en Franco) que los tontos no siempre dicen tonterías. Però en la majoria de casos, penso jo, sí que diuen tonteries.
