Fa any i mig, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa celebrava el Decret llei del Govern de la Generalitat, del juny del 2017, que activava el procés electoral a les cambres obert per la Conferència sectorial de comerç interior convocada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.
Es desencallava la necessitat de renovació de les cambres catalanes, que ara fa ja deu anys que no fan eleccions. El motiu, segons han explicat, era que esperaven la nova Llei de cambres catalana, encara pendent i amb un avantprojecte immers en la controvèrsia, ja que les cambres demanen que se’n resolga el finançament (ara que l’aportació econòmica de les empreses amb beneficis no és obligatòria) i les cambres dels territoris perifèrics, com l’ebrenc, reclamen mesures de reequilibri territorial en la representació a la futura Cambra General de Catalunya.
De 28 a 21 vocals
Abans que llei hi haurà eleccions i la Cambra de Tortosa tindrà l’oportunitat d’elegir un nou plenari que passa dels 28 membres actuals (25 per sufragi universal i tres empresaris proposats per les patronals) a 21 representants, inclòs un president o presidenta, és clar.
L’actual, José Maria Chavarria, que ni ha promogut ni ha descartat públicament la seua continuïtat, no va ser escollit en un procés electoral, sinó que el maig del 2015, en qualitat de vicepresident, va substituir el president dimissionari José Luis Mora, que plegava per motius “personals” després de nou anys en el càrrec.
Tot porta a afirmar que les eleccions d’ara són especialment estratègiques, esperades i transcendentals, com reconeixen fonts de la Cambra de Tortosa. En total, estan cridats a votar 13.919 empresaris de la demarcació cameral tortosina, formada per les comarques del Baix Ebre i el Montsià, i les poblacions de Rasquera i Ginestar. Els candidats que es presenten a ocupar un lloc del ple hauran d’inscriure’s de forma oficial entre els dies 12 i 25 de febrer. Dels 21 membres del futur plenari, 14 s’escullen per sufragi universal de la següent manera: s’establixen cinc grups, alguns amb diferents subcategories, per sectors econòmics, i cada sector productiu o epígraf té assignat un nombre de vocals [vegeu gràfic]. Si es presenten més candidats de les places assignades a cada grup o categoria, es posaran a votació del 2 al 7 de maig mitjançant vot electrònic, sota la premissa ‘un empresari, un vot’.
El 8 de maig es reservarà per al vot presencial, però també amb mitjans electrònics, una de les novetats d’esta convocatòria.
Els més aportadors
La principal és que els representants de les patronals es reduïxen a dos i que cinc dels vocals del plenari podran comprar la seua cadira, reservada a les cinc empreses que facen una major aportació econòmica a la cambra durant els quatre anys que durarà el mandat: el mínim, segons les mateixes fonts, són mil euros anuals.
Els 21 membres del plenari procediran després a triar el president. Si hi ha projectes divergents en dansa o més d’una persona que vulga esdevenir president o presidenta, és previsible que hi haja una campanya competitiva prèvia en què cadascú intente situar empresaris afins a cada sector. Si, com es busca oficialment, segons expliquen les mateixes fonts que es desprèn de l’última reunió de la junta directiva, s’aconseguix una llista de consens “en favor de la pau territorial i sectorial”, és probable que el nombre de candidats es corresponga amb el nombre de vocals en joc i que no calga anar a eleccions efectives al maig. Ara bé, malgrat que es puguen arribar a consensuar la majoria de membres del plenari, no es descarta que igualment puga haver-hi guerra interna per la presidència.
Possibles candidats
El vot al president és secret. La votació l’organitza una mesa integrada pels dos vocals de més i menys edat i un representant de la Generalitat, i es tria no només el president sinó també tres vicepresidents, un tresorer i quatre vocals que conformaran la junta directiva, sempre segons les fonts consultades.
Les qüestions estratègiques, com el pressupost, les tracta i decidix el plenari. De moment, hi ha dos noms a la palestra del procés electoral. Un, el del president sortint, Chavarria, que encara no ha dit el que però respecte a qui mai no s’ha qüestionat la seua intenció de continuar al capdavant. L’altra és l’única dona de l’actual plenari, Cinta Pascual, presidenta de l’Associació de Dones Empresàries i Directives Emprenedores de les Terres de l’Ebre (ADEDE). Pascual ha reclamat feminització, joventut i en general renovació. “No em servix l’argument que les dones no hi volen ser: si la majoria dels vocals ho són perquè se’ls hi ha proposat, jo conec prou dones preparades i disposades a configurar un plenari que gairebé podria ser paritari”, explica al setmanari l’ebre. Alerta que després de 10 anys cal regeneració; que s’ha de posar en valor la faena feta i “no ha de plegar tothom”, però que el resultat de les negociacions prèvies al 12 de febrer -quan s’obren les inscripcions dels candidats- ha de ser “una llista de compromís i renovació, no continuista”. “Crec que serem capaços d’acordar una llista on tots ens sentim a gust”, confia, però s’erigix en portaveu d’”un grup de gent, homes i dones, amb ganes de canvi”, i no descarta anar a eleccions reals si no hi ha entesa prèvia: “És la fórmula més democràtica”. Sobre la presidència, assegura: “Si s’arriba a un acord amb la llista, no ens barallarem per la presidència”.
…i l’anc
També hi ha una altra variable que no hi era fa 10 anys: el moment polític del país. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) promourà que hi concorren “empresaris favorables al dret a decidir, perquè si torna a venir un moment àlgid, els agents econòmics siguem capaços de dir a l’Estat que no és cert que marxen les empreses o que baixa el PIB”, explica el tortosí Joaquim Vallés, del secretariat nacional de l’ANC.
