HomeSocietatGarcia acull l'homenatge 'Dones rurals, dones de les Terres de l'Ebre'

Garcia acull l’homenatge ‘Dones rurals, dones de les Terres de l’Ebre’

Garcia va acollir el col·loqui per homenatjar ‘Dones Rurals, dones de les Terres de l’Ebre’, un projecte impulsat per l’Institut Català de les Dones, per difondre les contribucions personals i socials de les dones rurals ebrenques nascudes abans de l’any 1947.

El seu testimoni ha estat protagonista en un acte col·loqui per homenatjar a les dones riberenques que han participat en el llibre i l’exposició itinerant que recull les biografies d’un centenar de dones ebrenques, de totes les comarques i municipis de les Terres de l’Ebre, recollides gràcies a la col·laboració d’entitats, ajuntaments i particulars.

“La gent del poble em coneixia, però quan venien autoritats de fora i jo els feia moure sempre em preguntaven ‘qui és vostè?’; tots se sorprenien que fes la foto una dona”, recorda la flixanca Isabel Mestres Margalef, nascuda el 1937. No era habitual que una dona de la seua època es dediqués a la fotografia, “em va costar molt, però ja de ben petita, quan el pare havia de fer de barber i no podia anar a fer les fotos, jo li demanava que m’hi deixés anar a mi”, afegeix conscient del privilegi d’haver estat testimoni en primera persona de la història local de la segona meitat del segle XX.

Igual d’estrany era que el 1963 una dona aprovés l’oposició d’inspectora farmacèutica i es dediqués a formular les medicines per als veïns del poble, en este cas a Móra la Nova. “Era una vida molt complicada, i amb molta feina, però me n’he sortit de tot, amb molta ajuda d’altres dones, sobretot la mare”, diu orgullosa Maria Cinta Nogués Homedes, evocant amb 92 anys sostres de vidre particulars, com fer-se càrrec de la farmàcia del seu pare i treure’s el carnet de conduir.

Isabel i Maria Cinta han estat tan avançades al seu temps com l’activista antifeixista Valentina Domènech, de Tivissa, que ha lluitat tota la vida per la llibertat pròpia i col·lectiva, per preservar la memòria històrica i per fer justícia, fins a aconseguir que l’anul·lés el judici Sumaríssim del seu pare, empresonat i afusellat quan només tenia 4 anys: “No m’ho ha explicat ningú això. Jo recordo perfectament, com si fos ara, com m’aixecaven més amunt de la reixa perquè el pare em veiés”. Un record dolorós, que li ha marcat la vida, i que creu “necessari d’explicar perquè la història no es torne a repetir”.

El president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Francesc Barbero, va defensar iniciatives com aquesta i la “necessitat de les polítiques d’igualtat, feminisme i de memòria històrica” per reconèixer el veritable paper de la dona en la societat, ja que “gràcies a dones com elles, històricament relegades a l’esfera privada, avui som qui som i el que som”. Amb l’exemple de les protagonistes, el president riberenc va reivindicar una “ruralitat allunyada de victimismes”: “Abans el lloc on naixies marcava el futur de les persones, i no tothom podia accedir a estudis, professions i responsabilitats, sobretot si eres dona i del món rural. Però avui dia la gent dels pobles i de les ciutats tenim vides, aficions i oportunitats molt semblants“.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 19 = 25

Últimes notícies