Esquerra Republicana de Catalunya té davant seu l’oportunitat de guanyar per primera vegada unes eleccions municipals a les Terres de l’Ebre, on ha estat la força més votada en les darreres eleccions autonòmiques (convocades excepcionalment pel Govern espanyol el 21 de desembre del 2017), generals (2016) i europees (2014).
A nivell municipal, la progressió dels republicans va resultar meteòrica entre el 1999 (5.540 vots a les quatre comarques ebrenques) i el 2007 (18.181) en plena efervescència de la lluita antitransvasista.
Van perdre un grapadet de vots el 2011 (17.831 sufragis) i ja amb la independència sobre la taula, van tornar a agafar un gran impuls el 2015, ja que van millorar els resultats aproximadament en un 50%, van superar la barrera dels 25.000 vots (25.538) i es van situar a menys de dos mil vots de la força més votada, que fa quatre anys encara era CiU amb un 32,2% en percentatge de vot.
De fet, fa quatre anys ERC assolia per primera vegada la segona posició territorial, i superava el PSC. ERC va ser capaç de rendibilitzar tant les ànsies de canvi, cas d’Amposta amb una majoria absoluta històrica després de dècades de domini convergent, com la reafirmació d’alguns dels seus referents aleshores més qüestionats, cas d’Alfons Montserrat -actual president del partit a l’Ebre- a Alcanar. Era la força més votada a 20 municipis, amb triomfs també sonats com els de la Ràpita, el Perelló, Camarles, Xerta, Garcia, Móra la Nova, Ginestar, Benissanet, Flix o Paüls, que equilibraven amb escreix derrotes com les de Deltebre o Benifallet.
Esquerra va guanyar aleshores 65 regidors en relació amb el 2007: va guanyar per primera vegada al Montsià, va obtenir per primer cop més regidors que ningú al Baix Ebre i va duplicar la seua representació a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
El pròxim 26 de maig, amb més candidatures que mai, candidats per a tancar ferides com Alginet a Deltebre i la irrupció a pobles on no s’havia presentat encara este segle com Mas de Barberans, Aldover o Tivenys, entre altres, els republicans pretenen arrodonir el seu cicle preponderant.
