Com en les millors ocasions, el teatre del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) del barri de Gràcia de Barcelona es va omplir de gom a gom amb motiu de l’estrena de Viatge a Buda, el nou espectacle de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, presentat dins del Festival Internacional Tradicionàrius.
Tot just acabats de sortir de la celebració del seu 25è aniversari, els Quicos van sorprendre el públic amb una proposta absolutament nova: un viatge al passat per a recuperar el futur. Amb un curtmetratge inclòs (protagonitzat per ells mateixos, mut i en blanc i negre), els ebrencs reivindiquen la cançó com a eina per a viure millor i evoca els temps passats en els quals el cant i la música es trobaven en molts àmbits de la societat del Delta. De fet, el punt de partida de l’espectacle és la cançó Dies de festa de Josep Bo, que narra com els pagesos després de la sega de l’arròs es prenien uns dies de festa.
Al mateix temps que els Quicos reivindiquen la cultura rural de principis del segle XX, en este espectacle alerten de la necessitat de cuidar el planeta on vivim; i com a exemple parlen de Buda, l’illa més gran de Catalunya, i amenaçada per la regressió i el canvi climàtic.
Tot això, en un concert que combina una posada en escena cinematogràfica amb un repertori ple de cançons noves i ritmes diversos. Molta frescor i idees que posen de manifest que els Quicos, en la seua maduresa, es troben també en un gran moment creatiu. Al final de l’espectacle, el públic ho va premiar amb un llarg aplaudiment. “Realment és gratificant que els Quicos ens hagen oferit un espectacle absolutament nou, amb repertori nou i carregat de contingut… fa molts anys que els venim a veure i ens han sorprès de la millor manera”, comentava a la sortida un dels espectadors. A més de Dies de festa, l’espectacle inclou altres cançons de Josep Bo, com Gegant de ferro, que fa referència al mític far de Buda i altres temes propis com el xarleston. No hi ha cap temps com el meu temps i cançons que parlen de l’illa de Buda i de la regressió.
El concert va tindre també el seu moment per a recordar la situació política que es viu a Catalunya: “hi ha qui ens ve a veure sempre i també hi ha qui no ve mai… el que no ens agrada és pensar que algú no ha pogut vindre avui perquè està privat de llibertat”, va dir planerament el Quico el Célio abans de cantar la primera cançó de la nit. A la platea hi havia els pares de Jordi Sánchez, que prèviament van voler saludar personalment els músics de les Terres de l’Ebre.
